Els joves i les eleccions

Aquest dia par­lant amb uns uni­ver­si­ta­ris sobre les elec­ci­ons i els pro­ble­mes reals del país em vaig que­dar amb dues fra­ses que amb una certa con­tundència van repe­tir diver­ses vega­des. L'una era que no en feien gaire cas, de les decla­ra­ci­ons dels polítics, i encara menys quan s'està en cam­pa­nya elec­to­ral. L'altra era que no tenien gaire clar que els par­tits inde­pen­den­tis­tes, que no van junts a les elec­ci­ons, no es bara­lles­sin més del compte entre ells matei­xos i amb CiU, la força que con­si­de­ra­ven cab­dal per cami­nar cap a la inde­pendència. I alguns deien que tam­poc no tenien del tot clar que el pre­si­dent Mas volgués anar cap a la inde­pendència, però que si algú podia con­duir el país a ser un estat era ell.
I, tot i aquesta visió nega­tiva de la classe política del país –que es va fer exten­siva als mit­jans de comu­ni­cació pel seu segui­disme de les decla­ra­ci­ons par­ti­dis­tes– la gran majo­ria pen­sava que no hi havia marxa enrere i que el procés enge­gat pel pre­si­dent Mas no tenia atu­ra­dor, passi el que passi a les elec­ci­ons del 25-N. Perquè tots esta­ven con­vençuts de dues coses: que els par­tits que opten a fer el pas enda­vant tin­dran una fol­gada majo­ria al nou Par­la­ment de Cata­lu­nya i que, de la mateixa manera que el país no pot con­ti­nuar amb un dèficit fis­cal tan abu­siu que ens empo­breix, és com­pli­cat que s'agafi la mà que volen esten­dre alguns des d'Espa­nya, perquè ningú ja no es creu la bona volun­tat de l'uni­o­nisme.

El 26-N ho podrem deba­tre, perquè que­darà clar si algú ha gua­nyat o tots hi hem per­dut. Aques­tes elec­ci­ons són clau per al país i el seu futur. I aquell dia no es voten decla­ra­ci­ons de ningú, aquell dia es vota per saber si el nos­tre govern pot jugar amb armes d'estat a favor dels ciu­ta­dans de Cata­lu­nya. Per saber si algun dia tin­drem car­re­te­res en con­di­ci­ons a les comar­ques giro­ni­nes i a Cata­lu­nya en gene­ral. Si fun­ci­o­na­ran els trens o con­ti­nu­a­rem tenint un ope­ra­dor ter­cer­mun­dista que ens fa viat­jar en con­di­ci­ons de ciu­ta­dans de ter­cera. Si podrem ges­ti­o­nar els aero­ports per por­tar gent a la Costa Brava i Bar­ce­lona o con­ti­nu­a­rem amb una AENA que només juga a favor de Bara­jas. Aquell dia tots ens hi juguem molt i aquells joves tan crítics ho tenien clar. I la majo­ria ja tenia deci­dit que anirà a votar i ho farà en cons­ci­en­cia. A favor del país. A favor seu.