Tossuderia positiva

Francesc Cassú, el director de La Principal de la Bisbal i de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, va titllar divendres passat de “tossut” Josep Lagares, el director general de Metalquimia, patrocinador principal de l'orquestra que va néixer el 2008 i que ja ha editat quatre treballs, els tres primers, dedicats a la música catalana, i el darrer, a la música de cinema. L'Auditori de Girona estava ple de gom a gom i ja escriuran els crítics sobre el nivell musical que va tenir la vetllada i el CD, però per a un profà com jo, aquest és altíssim i, per tant, puc afirmar sense cap dubte que la nit musical va ser un èxit rotund, com rotund serà el que tindrà la nova formació que va emergir, barreja d'experiència i frescor musical. La primera l'aporta La Principal de la Bisbal i l'altra, els músics de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, tutelats per l'Orquestra de Cadaqués. La cirereta la van posar tres figures de l'escena nostrada, els cantants Cris Juanico i Nina i el saxofonista Pep Poblet.

Francesc Cassú va parlar de tossuderia i sens dubte ho va encertar, perquè aquest projecte de la SCCC no hauria tirat endavant ni podria arribar a tenir volada internacional si no fos perquè al darrere hi ha els Lagares. I darrere de la família Lagares, la fortalesa de la seva empresa Metalquimia, un exemple d'èxit empresarial construït a partir de la feina, l'experiència i, sobretot, la tossuderia per l'excel·lència de Narcís Lagares, l'home que la va aixecar i que també va saber fer el pas al costat necessari perquè els seus fills arribessin al primer nivell de la direcció executiva d'una empresa que ha estat reconeguda per la innovació de la seva maquinària i que exporta el 85% de la seva producció. No és, per tant, gens estrany que aquesta tossuderia que els ha portat a l'èxit empresarial la vulguin encomanar a la gent que patrocinen. Perquè la SCCC és alguna cosa més que mecenatge d'una empresa que funciona, és la constatació que la creativació que tant ha predicat Josep Lagares, no només se la creu sinó que la practica. Ell dóna els instruments necessaris perquè l'orquestra creixi i prengui volada pròpia per ajudar al seu torn les noves generacions que els succeiran. Tossuderia positiva la que practiquen els Lagares. Una bella tossuderia que va fer posar la pell de gallina quan van sonar, amb intensitat i emoció, els acords de La Santa Espina com a bis final de tancament del concert.