Tot esperant el nou govern
Reconec que seria partidari d'un govern fort i que, amb sentit de país i vistos els resultats electorals, el que tindria més sentit seria el que sortiria de sumar els diputats de la federació guanyadora de les eleccions, CiU, i el segon partit en nombre d'escons, ERC. Fins i tot, pel moment de crisi econòmica i política que vivim, podria pensar que un govern de concentració molt més ampli podria tenir sentit per al país, i als dos partits que ja he anomenat, se n'hi podrien afegir d'altres, des de ICV fins al mateix PSC, que ja s'ha fet seva la idea del dret a decidir, però que ara mateix té massa problemes interns per plantejar-s'ho. No dic res de nou perquè ja fa molt temps vaig escriure que la idea d'unitat en allò essencial que emanava dels principis de l'Assemblea de Catalunya em semblava idònia per assolir objectius clau pel país. Com també queda clar que després d'aconseguit allò essencial, calia que els partits fessin camí i es posessin a governar un país que necessitarà dretes, esquerres i centre.
Però tot això és massa utòpic pel moment actual. Per tant, veig molt proper un govern de Convergència i Unió que tingui el suport extern per a la investidura i l'aprovació dels pressupostos d'Esquerra Republicana. Sembla que a Oriol Junqueras és la fórmula que més li plau, o la que més li convé pels moviments inters dels seu partit. I per tant, tot i que fins al darrer moment hi haurà pressions externes perquè accepti entrar al govern, ara mateix tothom dóna per fet un govern de CiU amb els seus 50 diputats. Ara, hi ha fórmules de consens amb Esquerra perquè encara que no entri al govern, pugui sentir-se còmoda a l'hora de donar-li suport. Per tant, de la mateixa manera que sembla clar que el nou govern ha de tenir consellers amb un fort contingut polític, podria incorporar també cares noves procedents de la coalició guanyadora que li facin tenir una cara més social. I uns independents que es podrien consensuar amb Esquerra encara que això no ho reconeixeran mai públicament ni la gent del carrer Còrsega ni la de Calàbria. Hi ha veus que alerten del paper d'UDC, però ara mateix Unió i Convergència han d'entendre's en el curt termini i en el paper a jugar a Barcelona i a Madrid. Esperem, doncs, els moviments d'Artur Mas.
