I ARA QUÈ, URBANITA?
Una baieta amb lleixiu
Els antics consideraven que la justícia era la virtut rectora, la que ordena totes les altres
Entre moltíssims encerts, el CCCB ha incorporat en uns volums breus les conferències dels grans noms que les han impartides. Són perfectes per dur-los a l'americana o a l'abric, no ocupen espai i donen tantes satisfaccions com un llibre de poesia o un tractat clàssic. Els devoro al metro i sovint són una mena de déjà vu de les xerrades: pots recuperar una frase esmolada o bé descobrir-ne una altra que t'havia passat inadvertida en relaxar l'atenció.
Avui m'ha arribat a les mans el de Nancy Fraser, Sobre la justícia. Catedràtica de filosofia i política del The New School for Social Research de Nova York, Fraser ha centrat els seus estudis en la globalització, les identitats, el cosmopolitisme i el feminisme. En un país on la justícia és sovint una entelèquia, les seves opinions poden semblar de ciència-ficció. Aquí tothom que pot se la salta i les distàncies entre el poder econòmic i el polític necessitarien una baieta amb lleixiu concentrat.
En la seva intervenció a Barcelona, Fraser va recordar que els antics consideraven que la justícia era la virtut rectora, la que ordena totes les altres. No endebades, Plató explicava que un individu just és aquell en què les tres parts de l'ànima (la raó, el vigor i l'apetició) i les tres virtuts que hi estan associades (el seny, la valentia i la moderació) es correlacionen adequadament les unes amb les altres. Només cal llegir els diaris per comprovar que no són temps propicis a la justícia, que ha quedat relegada a un mur per saltar-se, per esquivar, ignorar o enganyar. Si en l'ensenyament aconseguíssim filtrar una mica de justícia, equitat i educació, una revolució estaria en marxa.
