Obres de Nadal

Que el Nadal pot convidar al mal gust (o a allò que no sé si encara es diu kitsch) ho confirma la decoració nadalenca a la plaça Sant Jaume de Barcelona que enquibeix uns pessebres (una tradició que m'agrada perquè invoca un pelegrinatge popular, on hi poden ser representats els més diversos oficis, cap a un mateix lloc) dins d'unes enormes boles nadalenques, que, amb les seves dimensions, són com la magnificació d'un objecte que vol ser brillant, però que és una llauna lletja. Tanmateix, el Nadal, a banda de la religiositat o no amb què cadascú la visqui i de les diferents experiències amb els àpats familiars que congrega, ha inspirat algunes obres literàries i cinematogràfiques (o n'és el marc temporal, sovint amb una càrrega simbòlica) que em plauen, que m'hi reconcilien i a les quals retorno d'alguna manera durant aquests dies: sigui simplement perquè les recordo o perquè, a vegades només una d'entre elles pel gust d'escollir-la, les rellegeixo o les torno a veure.

En tot cas, n'hi ha més, però, pel que fa al cinema, les meves preferides són les faules de Frank Capra Que bonic és viure (una obvietat, ho reconec) i Meet John Doe; però també Enamorar-se, un drama romàntic amb Robert de Niro i Meryl Streep (de fet, és una revisió de Breu encontre, de David Lean) que és una meva debilitat. Respecte de la literatura tampoc no sóc original si començo per Un conte de Nadal, de Charles Dickens. M'encanta La nit de Nadal, un conte fantàstic de Gogol. D'una manera més personal invoco Carol, l'encantadora novel·la de Patricia Highsmith, perquè és en una vigília de Nadal que, en uns grans magatzems, la protagonista coneix la dona de la qual s'enamora. Deixo per la Nit de Reis Els morts, de Joyce. I per un altre any les representacions pictòriques i les músiques, Nadales al marge, associades al Nadal. I, en fi i malgrat tot, bon Nadal i millor any nou.