Llums i vendes

Hi ha ajuntaments que argumenten que el dispendi en decoració lumínica nadalenca, en aquests temps de crisi o d'estafa, es justifica pel fet que incita a comprar i que, per tant, pot ajudar els comerciants, que, sobretot els petits, com sempre, tampoc no passen precisament per un bon moment. Aquesta argumentació, amb el que comporta de justificació del balafiament, és de la mena conductista: sembla directament inspirada pel mètode experimental de Pavlov, que tendeix a reduir els comportaments a una resposta davant d'un estímul, de manera que es deu suposar que, en veure els llums nadalencs i uns determinats colors, segreguem la salivera consumista. De fet, la publicitat sempre ha sigut conductista.

El cas és que si una cosa ens han ensenyat és a consumir. Des de petits, hem rebut constants estímuls per fer-ho. Hi ha qui s'hi resisteix i fins i tot ho aconsegueix. Però ara mateix no és que moltes persones no tinguem desig de consumir: no podem fer-ho o, en tot cas, estem forçats a fer-ho molt menys. No dic res que no se sàpiga. És una evidència. Sóc lluny d'aquí, des de fa dies, i no sé com hauran anat les vendes durant aquestes festes. Els comerciants volien salvar la temporada obrint tots els dies (ai, quines deuen haver estat les condicions laborals dels venedors), però les butxaques estan buides, encara que, també ho saben, no pas les de tothom. Abans de Nadal, un meu amic ho resumia així: “Si no feies regals aquests dies, et consideraven un ‘rata', però ara s'entén que no els facis; jo hi destinava la paga de Nadal, si no la tinc, no puc gastar-la.” Recordo una discussió durant la vaga del 14-N entre un vaguista i un comerciant que volia obrir la botiga. El primer deia a l'altre que aquest cada cop vendria menys si hi ha més aturats, es cobra menys, no hi ha pagues dobles i tota la resta que també saben. Doncs això mateix.