Opinió

El front espanyol

No es pot dir que el debat d'inves­ti­dura hagi asse­re­nat els ànims de la política cata­lana després de les elec­ci­ons del 25-N; perquè un debat d'inves­ti­dura és l'últim capítol d'unes elec­ci­ons, en el qual encara s'usen els dis­cur­sos de cam­pa­nya, si més no, per fer-ne el balanç final. Sí que es pot dir, en canvi, que el debat d'inves­ti­dura ser­veix per esbos­sar la legis­la­tura que comença i per pre­dir el com­por­ta­ment de cadascú en els pròxims qua­tre anys.

Després del debat, tot fa pre­veure que la política cata­lana es ven­ti­larà en tres fronts que com­par­tei­xen una estratègia comuna: homo­lo­gar l'accés i l'exer­cici de la sobi­ra­nia per part de Cata­lu­nya i, men­tres­tant, plan­tar cara i sobre­viure a la crisi econòmica. Els tres fronts simul­ta­nis són: el català, l'espa­nyol i l'euro­peu o inter­na­ci­o­nal.

Pel que fa al front català, caldrà asso­lir dos acords naci­o­nals que depas­sin l'aritmètica estricta dels 71 (CiU+ERC). El més urgent té a veure amb un acord naci­o­nal per l'eco­no­mia social. Cer­ta­ment, CiU i ERC ja han pac­tat un acord de mínims en aquesta matèria, però caldrà incor­po­rar-hi el con­junt de par­tits par­la­men­ta­ris i els agents soci­als si no es vol que quedi en res. No menys impor­tant és el segon acord naci­o­nal, sobre la con­sulta, en el qual es fa impos­si­ble comp­tar amb el PP i C's, però que reque­reix una majo­ria de qua­tre cin­que­nes parts per ésser incon­tes­ta­ble.

Pel que fa al front euro­peu o inter­na­ci­o­nal, caldrà una solució sem­blant a la que ha fun­ci­o­nat en ter­ri­to­ris amb con­flic­tes armats. Cata­lu­nya no té un con­flicte armat, però neces­si­tarà uns obser­va­dors inter­na­ci­o­nals de pres­tigi per empa­rar la reso­lució del con­flicte polític. La diplomàcia cata­lana haurà de tre­ba­llar fort per opti­mit­zar i ren­di­bi­lit­zar la presència cata­lana al món

Quant al ter­cer front, l'espa­nyol, és el més des­a­graït i incòmode. Caldrà nego­ciar amb el govern espa­nyol perquè no tan­qui més l'aixeta del dia a dia, així com un millor tracte fis­cal. I la cober­tura legal a la con­sulta. I el mateix caldrà nego­ciar-ho amb l'opo­sició (PSOE i altres). Tot ple­gat és poc èpic i pot no donar ni cinc de calaix. Ni tan sols cap peix al cove. Però a Espa­nya també fan elec­ci­ons i l'aritmètica pot can­viar. I si ens neces­si­ten, tot és pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.