Opinió

Camí de llibertat i camí de decadència

Els adversaris de Catalunya
saben que iniciem el camí
cap a la llibertat amb il·lusió
i que ells cada cop més acceleradament segueixen el de la seva decadència

Allò que defi­neix una soci­e­tat és l'existència d'una col·lec­ti­vi­tat d'homes i dones amb volun­tat de deci­dir el seu futur en funció d'una iden­ti­tat que s'ha anat for­mant a través del temps, les carac­terísti­ques de la qual són el sis­tema de vida, les tra­di­ci­ons, la cul­tura, la llen­gua, etc., que han anat for­jant. A aques­tes col·lec­ti­vi­tats se les deno­mina pobles o naci­ons i sem­pre tenen base ter­ri­to­rial. Quan es doten d'estruc­tu­res de poder i esta­blei­xen òrgans que en regu­len l'exer­cici, que pot ser democràtic, menys democràtic, o auto­ri­tari, esde­ve­nen estats. Els ava­tars de la història han pro­vo­cat que algu­nes col·lec­ti­vi­tats amb ter­ri­to­ri­a­li­tat defi­nida que­din englo­ba­des dins unes matei­xes fron­te­res, amb la presència d'una d'hegemònica, que opri­meix les altres i que intenta sem­pre assi­mi­lar-les. Si ho acon­se­gueix es pro­du­eix una total coin­cidència entre ter­ri­tori i col·lec­ti­vi­tat. Quan no apa­reix una hege­mo­nia es for­men els estats plu­ri­na­ci­o­nals i plu­ri­cul­tu­rals. Tots els estats, els que patei­xen una hege­mo­nia també, arriba un moment en què entren en decadència, procés més o menys llarg, però que quan ha començat és rar que s'aturi. La Història ens mos­tra en el curs dels segles pas­sats diver­sos exem­ples. L'Estat espa­nyol és un d'aquests estats i es troba en fase ter­mi­nal de decadència.

A l'inici del seu dis­curs d'inves­ti­dura, el pre­si­dent Mas va cons­ta­tar que la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal va tallar de soca-rel qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de fer evo­lu­ci­o­nar Espa­nya cap a un estat plu­ri­na­ci­o­nal, és a dir sense hege­mo­nia de cap col·lec­ti­vi­tat, i que Cata­lu­nya havia d'accep­tar d'una vegada per totes que Espa­nya no vol ser can­vi­ada, que vol man­te­nir la seva hege­mo­nia, i que està en el seu dret, però que hau­ria d'accep­tar que Cata­lu­nya no vol ser ni absor­bida, ni assi­mi­lada, ni homo­geneïtzada. Espa­nya s'inter­preta ella mateixa, en funció d'aquesta hege­mo­nia des d'un cri­teri radi­cal­ment, dogmàtica­ment, cen­tra­lista: tot comença i acaba a Madrid. Cata­lu­nya no com­par­teix aquest cri­teri. El vol can­viar. El volem can­viar, va dir el pre­si­dent. Aquesta volun­tat de canvi va que­dar palesa en la mani­fes­tació més mul­ti­tu­dinària de la història de Cata­lu­nya el lema de la qual era “Cata­lu­nya, nou estat d'Europa”, i con­si­de­rant que aquell clam mani­fes­tat al car­rer havia de ser tras­lla­dat a les urnes, va con­vo­car les elec­ci­ons del 25 de novem­bre.

A les elec­ci­ons, amb una par­ti­ci­pació de quasi el 70%, els cata­lans van expres­sar de forma clara i democràtica la seva volun­tat d'exer­cir el dret a deci­dir el seu futur col·lec­tiu. CiU i ERC, els dos par­tits amb més dipu­tats, han inter­pre­tat el mis­satge dels cata­lans i els seus 71 dipu­tats garan­tei­xen un govern fort i esta­ble. L'acord sig­nat pel pre­si­dent Mas i per Oriol Jun­que­ras sig­ni­fica l'inici d'una nova etapa per a Cata­lu­nya basada en el dret a deci­dir i en la qual esti­gui garan­tit el progrés social, el desen­vo­lu­pa­ment econòmic, l'enfor­ti­ment democràtic i el foment de la llen­gua i la cul­tura pròpies.

En alguns debats tele­vi­sius eme­sos amb poste­ri­o­ri­tat a la sig­na­tura de l'acord sem­bla per­ce­bre's una temença res­pecte de la seva via­bi­li­tat a causa de les dis­crepàncies que vati­ci­nen que necessària­ment sor­gi­ran entre els matei­xos sig­nants. En el procés s'hau­ran d'afron­tar rep­tes de gran trans­cendència en l'àmbit naci­o­nal, en l'econòmic i en el social. Els cata­lans que a les urnes van donar suport als dos par­tits majo­ri­ta­ris els van fer con­fiança. Aquesta con­fiança, de la qual són cons­ci­ents tant CiU com ERC, és l'aval de l'asso­li­ment dels objec­tius dels acords.

Els adver­sa­ris que Cata­lu­nya exer­ceixi el dret a deci­dir, també. Per això estan angoi­xats. Saben que ini­ciem el camí cap a la lli­ber­tat amb il·lusió i que ells cada cop més acce­le­ra­da­ment seguei­xen el de la seva decadència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.