Opinió

EL TEMPS QUE FUIG

Cap de taula

Cada any em sotmeto a la dictadura d'aquests dies tan complicats però que seria incapaç de no celebrar

Alguna vegada, ho reco­nec, he pen­sat a des­a­parèixer just abans de Nadal i tor­nar quan hagues­sin pas­sat les fes­tes, per les rebai­xes, i estic con­vençuda que és un pen­sa­ment com­par­tit per molta gent, per mol­tes dones sobre­tot, perquè aques­tes fes­tes por­ten molta feina i mol­tes des­pe­ses. Però aquest meu pen­sa­ment és ino­fen­siu, una petita ven­jança ima­gi­nada, que no seré mai capaç de fer. Són tants anys, cele­brant el Nadal a casa! Em sem­bla­ria tan estrany no fer les llis­tes del que s'ha de com­prar, del que s'ha de cui­nar –que agradi a tot­hom, que surti a compte, que sigui fàcil de fer–, tro­ba­ria tan trist no tenir-los tots a taula i sen­tir el poema de Nadal dels petits, que reci­ten tan de pressa! La nena que l'any pas­sat seia a la falda de la seva mare aquest any ja neces­sita una cadira, i la neboda petita ens por­tarà el seu xicot. Tard o d'hora, sem­pre hi ha un any que falta el cap de taula i, de grat o per força, algú ha d'ocu­par el seu lloc. I és així com t'ado­nes que el temps passa. Segu­ra­ment en aquests àpats les con­ver­ses no són memo­ra­bles, perquè hi ha molta gent i mol­tes cri­a­tu­res i has d'estar per tot i per tot­hom, però l'impor­tant és ser-hi. Per això cada any em sot­meto a la dic­ta­dura d'aquests dies tan com­pli­cats però que, en el fons, m'agra­den i que seria incapaç de no cele­brar. La veri­tat és que m'emo­ci­ona fer el pes­se­bre (enguany hem posat una petita este­lada a la mun­ta­nya de suro més alta), m'agrada molt anar a veure un pes­se­bre vivent en algun poblet de la vora i no em canso d'anar cada any a veure els Pas­to­rets de Girona.

Ahir, anant cap a casa, vam tro­bar els alum­nes d'una escola que toca­ven i can­ta­ven nada­les al mig del car­rer per reco­llir diners per al viatge de final de curs; eren petits i ho feien molt bé. Una mica més enllà, un home jove bus­cava al con­te­ni­dor alguna cosa que li pogués fer ser­vei. És la cara i la creu dels nos­tres dies. Desitjo que els dies de l'any que ve siguin més ama­bles amb tot­hom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.