Opinió

L'endemà del dissabte

Visi­tat.

Avui fa 2013 anys, segons els cris­ti­ans occi­den­tals en gene­ral i l'Evan­geli segons Mateu en par­ti­cu­lar, els Reis Mags van arri­bar a Jeru­sa­lem tot pre­gun­tant: “On és el rei dels jueus que acaba de néixer?” Al cap de poc, una estre­lla els va aju­dar a tro­bar “el lloc on era l'infant” (Bet­lem, que sig­ni­fica ‘la casa del pa' en hebreu i on ja hi havia, per cert, un culte a Ado­nis, el déu grec del blat que va renéixer després d'haver mort). Que els Reis d'Ori­ent es diguin mags no és gens casual: l'adjec­tiu prové del grec magos, que prové al seu torn del persa antic magus, el mot que es feia ser­vir per refe­rir-se als sacer­dots del zoro­as­trisme (una religió fun­dada a l'actual Iran sis segles abans del nai­xe­ment de Jesu­crist), que eren cone­guts –també a l'època dels Evan­ge­lis– pels seus conei­xe­ments d'astro­lo­gia. D'aquí la lle­genda de l'estre­lla i, segu­ra­ment, l'ori­gen persa (o sigui, iranià) del rei Mel­cior. (D'aquí, també, la paraula màgia, ja que es creia que els sacer­dots zoro­as­tri­ans tenien poders ocults.)

Cele­brat.

El dia dels Reis és cele­brat de diver­ses mane­res arreu d'Occi­dent. A Holanda, per exem­ple, els nens van de porta en porta can­tant cançons i dema­nant cara­mels; els fin­lan­de­sos men­gen unes gale­tes supo­sa­da­ment màgiques; els irlan­de­sos donen regals a les dones (el dia es coneix com “El Nadal de les dones”) i els cape­llans búlgars llan­cen creus de fusta al mar.

Nas­cut.

De fet, per als cre­ients búlgars, com per a tots els altres par­ro­quians de l'Església orto­doxa (300 mili­ons de per­so­nes), el 6 de gener no és el dia de la visita dels Reis Mags, sinó la data en què Jesu­crist va ser bate­jat. I per als cop­tes egip­cis, etíops i eri­treus (18 mili­ons) és el dia de Nadal. De fet, gai­rebé tots els cris­ti­ans cele­bra­ven la Nati­vi­tat el 6 de gener fins al segle IV, quan, a Occi­dent, es va subs­ti­tuir ofi­ci­al­ment pel 25 de desem­bre, una data que coin­ci­dia, no del tot casu­al­ment, amb la del Sol Invic­tus de l'imperi romà –el sols­tici d'hivern – i que mar­cava el final de la festa de les satur­nals (popu­lar arreu d'Europa i en què la gent inter­can­vi­ava regals). En fi, el dia de Reis té arrels zoro­as­tri­a­nes, hebrai­ques, hel·lèniques, roma­nes i egípcies i segons com s'hi pot cele­brar el nai­xe­ment o el bateig de Jesu­crist o bé, pre­ci­sa­ment, la visita dels Reis Mags. I a qui li toqui la fava, que pagui el tor­tell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.