Vergonya de carretera

Per raons de veïnatge i utilització, la meva carretera de la vergonya ha estat sempre la que ha unit Girona i Olot per Anglès. A d'altres llocs s'han batejat així trams de carretera i desgraciadament la paraula vergonya la podríem utilitzar per a moltes més carreteres, començant per l'N-II, tant en el tram en obres entre Caldes i Maçanet, com en el de Maçanet de la Selva a Tordera, on tantes morts hi ha hagut, o fins i tot per al tram final d'aquesta carretera radial que deien que neix al quilòmetre zero espanyol, quan passa per l'Empordà i que l'actual conseller de Territori i Sostenibilitat va batejar com a corredor de la mort. Però tornem a la carretera de la vergonya, que s'ha arreglat des d'Anglès fins a la Garrotxa però que continua essent molt perillosa entre Salt i Anglès. Divendres passat a la zona de la Pilastra hi va morir una noia jove quan el seu cotxe es va estavellar contra un altre vehicle. L'accident, la mort d'una noia tan jove, ha reobert, com no podia ser d'altra manera, la ferida i la demanda d'explicacions del perquè costa tant que una carretera tan transitada s'arregli. El pont que cal per unir Salt i Sant Gregori, el fet que una part del traçat que passa pel terme municipal de Bescanó i hauria de travessar la muntanya per un cantó o d'anar a l'altra banda de Sèquia i Ter, traslladant-se al terme municipal de Sant Gregori i deixant de travessar el poble de Bescanó, han estat durant molts anys el cavall de batalla. Ara, evidentment, hi ha raons econòmiques, però durant molts anys no era aquest el principal problema per resoldre-ho. Per això, tot i que diuen que ara hi ha un projecte resolt des d'un punt de vista tècnic i polític, la pregunta és per què ha calgut esperar tant. Ningú ho podrà respondre amb arguments que serveixin per als directament implicats en l'accident, però cal posar fil a l'agulla perquè és un tema que té una prioritat pel trànsit de la carretera i per no haver de tornar-ne a parlar d'aquí un temps, quan hi hagi un altre accident. Accidents sempre n'hi haurà, però igual que els conductors hem de posar de la nostra part tot el que calgui per evitar-los, també l'administració hi té la seva part. Perquè així no calgui tornar a parlar de la pintada que durant tants anys hi va haver a Santa Eugènia, després de la rotonda dels Maristes en direcció a Salt, on en Fermí va escriure “Aquesta és la carretera de la vergonya” i en Josep Paulí hi va posar el seu toc personal deixant clar que “Salt és collonut, amics!”