Opinió

Corrupció i populisme

A Espanya, l'extrema dreta no es colarà per l'escletxa de la crisi, sinó per la corrupció

Aquests dies estic pre­sen­tant davant de públics molt dife­rents el meu nou lli­bre Un antídot con­tra l'extrema dreta, i tot­hom em pre­gunta si el crei­xe­ment dels par­tits neo­na­zis o popu­lis­tes estan lli­gats a la crisi econòmica d'Europa. I la veri­tat és que no. És una falsa tran­quil·litat pen­sar que aquest és un feno­men de curta durada. Lli­gat a una crisi que molts ima­gi­nen també com un parèntesi tem­po­ral. És cert que la crisi pro­voca un efecte lupa. Aug­menta en inten­si­tat i en quan­ti­tat les victòries dels par­tits que pro­po­sen una alter­na­tiva des­es­pe­rada –encara que enga­nyosa– a les penúries econòmiques que patim. Ho puc demos­trar: en països com Suècia i Noru­ega el Par­tit dels Demòcra­tes o el Par­tit del Progrés –tots dos d'extrema dreta– han acon­se­guit fins al 22% dels vots; a Grècia, la neo­nazi Alba Dau­rada va obte­nir un 7%. El pro­blema prin­ci­pal no és la crisi. Les pro­tes­tes, la xenofòbia i la des­a­fecció a les elits polítiques són el ter­reny ado­bat sobre el qual crei­xen els movi­ments d'extrema dreta. Els euro­peus sen­ten que se'ls va des­man­te­llant l'herència cul­tu­ral i veuen amenaçat el seu benes­tar econòmic. Els pro­gra­mes són més aus­ters: a tots els països es parla ober­ta­ment de reta­lla­des a l'estat del benes­tar. Les mesu­res pre­ses són dolo­ro­ses. La con­fiança en aquests diri­gents s'afe­bleix i, en alguns casos, es con­ver­teix en hos­ti­li­tat. De cop, acu­sem les nos­tres elits polítiques d'incom­petència, de mala gestió, de des­ho­nes­te­dat. Per no dece­bre els elec­tors, molts res­pon­sa­bles polítics han inten­tat allar­gar la sen­sació de con­ti­nuar vivint en plena riquesa i s'han abo­cat al crèdit sis­temàtic. A França, per exem­ple, no hi ha hagut un pres­su­post de l'estat sense dèficit des de l'any 1974. Aquest període de falsa bonança ha por­tat a dues coses: les clas­ses diri­gents han enga­nyat la població fent-li creure que eren més rics del que en rea­li­tat eren, i, encara pit­jor, aquesta bom­bo­lla pres­su­postària ha pro­vo­cat que, als països del sud d'Europa, la cor­rupció s'estengués. Crèiem que en l'Europa de la moneda única veuríem des­a­parèixer l'eco­no­mia sub­mer­gida, la caixa B i els cobra­ments en sobres tan­cats. Doncs resulta que no.

S'està coent una bar­reja letal entre una angoixa gene­ra­lit­zada per la falta de pers­pec­ti­ves de futur al sud d'Europa i la sen­sació de cor­rupció –també gene­ra­lit­zada– a tota la classe política. I el resul­tat en països de poca tra­dició democràtica com la nos­tra pot ser perillós. Hem vist com el dis­curs neo­nazi arrela a Grècia. En la cam­pa­nya elec­to­ral ita­li­ana, Sil­vio Ber­lus­coni elo­gia Mus­so­lini, men­tre un còmic con­ver­tit en polític popu­lista, Beppe Gri­llo, pro­posa aban­do­nar l'euro i tor­nar als anys de la lira amb la pro­mesa d'impri­mir més bit­llets i, així, posar fi d'avui a demà a tots els mals d'Itàlia. I a Espa­nya? Fins ara, el sis­tema de par­tits havia bar­rat l'entrada al Congrés dels Dipu­tats a for­ma­ci­ons mino­ritàries i contràries a l'sta­blish­ment que repre­sen­ten el PP i el PSOE. A més, la con­tinuïtat de règims entre el fran­quisme i l'actual monar­quia par­la­mentària va faci­li­tar que els nostàlgics del fei­xisme dels anys trenta i qua­ranta pogues­sin sen­tir-se còmodes amb les ins­ti­tu­ci­ons de l'Estat –l'exèrcit, la judi­ca­tura i la Corona– i se sen­tis­sin rela­ti­va­ment repre­sen­tats durant la tran­sició per Ali­anza Popu­lar. Ara, la cor­rupció pot supri­mir tot això. Una enquesta del PNUD a l'Amèrica Lla­tina publi­cada fa cinc anys reve­lava que el 65% de la població de les anti­gues colònies espa­nyo­les estava dis­po­sada a renun­ciar a la democràcia a canvi d'un govern auto­ri­tari, però eficaç, que “solu­cionés els pro­ble­mes”. No exis­teix un estudi simi­lar a la “madre patria”, però amb la tra­dició col­pista de la nos­tra història, ¿qui des­carta que reneixi la nostàlgia pel cau­di­llo? A Espa­nya, l'extrema dreta no es colarà per l'escletxa de la crisi, sinó per la fines­treta de la cor­rupció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.