Opinió

Xocolata espessa

No hem baixat la guàrdia

L'allau ina­ca­ba­ble de casos de cor­rupció, sumats a una crisi que s'agreuja per una asfíxia finan­cera pre­me­di­tada ens pot fer creure que l'impuls sobi­ra­nista va per­dent impuls amb cada nova impu­tació, amb cada nova reta­llada.

Tot ple­gat és part d'una estratègia molt ben dis­se­nyada des de Madrid. Que s'imposi un objec­tiu de dèficit absurd i que no es trans­fe­rei­xin més de 8.000 mili­ons d'euros que per llei cor­res­po­nen a la Gene­ra­li­tat no són con­tingències pro­vo­ca­des per la crisi. Que les for­ces de segu­re­tat esta­tals i la justícia espa­nyola de sobte comen­cin a des­co­brir casos de cor­rupció a tort i a dret tam­poc no és cap casu­a­li­tat. L'objec­tiu és trans­me­tre la sen­sació que amb la inde­pendència no solu­ci­o­na­rem res, que ens espera un futur de pobresa i cor­rupció pit­jor que l'espa­nyola.

No vull pas dir que tot sigui una cam­pa­nya inven­tada i que a casa nos­tra no n'hi hagi, de cor­rup­tes. Déu me'n guard! Ans al con­trari, l'existència real de la cor­rupció ha faci­li­tat la feina a l'Estat, que conei­xia els casos des de fa temps, però els des­ava al calaix a l'espera del moment oportú.

Tan­ma­teix, l'objec­tiu no l'acon­se­gui­ran pas. El procés segueix la seva marxa i és ine­xo­ra­ble, perquè el pro­ta­go­nista és el poble, no pas els par­tits, les patro­nals o els sin­di­cats. El poble observa estu­pe­facte l'espec­ta­cle de la cor­rupció i dels nego­ci­ats polítics buits, però segueix enda­vant, ama­tent, i tor­narà a demos­trar la seva força quan cal­gui.

Us en posaré dos exem­ples. El pri­mer: fa cinc dies vaig par­ti­ci­par a un sopar popu­lar ano­me­nat Piu­la­des a la Fresca. És un movi­ment espon­tani sor­git de la xarxa social Twit­ter que cada 11 de cada mes es reu­neix en un poble dife­rent. Entre el cen­te­nar llarg d'assis­tents no hi vaig tro­bar cris­pació, ràbia o agror, només ale­gria, espe­rança, i la volun­tat de no bai­xar la guàrdia perquè ningú no aigua­leixi el somni.

El segon exem­ple: la cam­pa­nya de micro­me­ce­natge impul­sada per Isona Pas­sola per finançar el seu pro­jecte L'Endemà, un docu­men­tal que supera l'etapa de la queixa i el greuge per pro­po­sar una visió del nou estat català que ens espera a la can­to­nada. Tenia 40 dies per recap­tar 150.000 euros. Els va reu­nir en només 10 dies entre més de 3.000 mece­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.