23-F

Salvador Victoria, portaveu del govern de la comunitat autònoma de Madrid, va dedicar-se al Twitter el passat 23-F davant la marea ciutadana que s'acostava. I com que aquesta data li sonava d'alguna cosa, va jugar a la comparació i, ves per on, va fer aquesta piulada tan ocurrent: “Necesitamos democracia, no que hoy, como hace 32 años, los enemigos de las libertades tomen el Congreso y las calles.” Res a dir sobre la primera afirmació continguda a la frase: i tant que necessitem democràcia, una cosa complicada i difícil, massa sovint reduïda al simple exercici del dret a votar en unes eleccions que suposadament legitimen les decisions (si és que, de fet, pròpiament ho són al marge dels colpistes financers) dels polítics electes.

Necessitem, certament, democràcia, que hauria de comportar justícia social i que, per tant, no hauria d'avalar un sistema dominat pel poder econòmic. Evidentment que es necessita la democràcia, que podria manifestar-se un cop alliberada dels mecanismes de la corrupció, que, llargament instaurats, no fan res més que podrir-la. Sí, necessitem democràcia, que no s'hauria de construir en contra de l'exercici de la política, sinó com una altra manera de fer política irreductible al sistema de partits. Per això, i no només per això, hi ha marees ciutadanes i de diferents colors.

Salvador Victoria, del qual diuen que és la mà dreta d'Ignacio González, hereu d'Esperanza Aguirre, va fer evident que no és un bon analista polític quan va comparar la marea ciutadana amb el cop fallit (o potser no tan fallit) del 23-F. Però no s'ha de suposar que sigui un estúpid. El també conseller madrileny de Presidència i Justícia volia desqualificar el moviment. Pot semblar que d'una manera molt barroera, però és sobretot perversa. De fet, no és l'únic polític que confon intencionadament el colpisme militar amb la rebel·lió social o la insubordinació ciutadana: és la seva manera de tenir segrestada la democràcia.