La gent sap que cal anar per feina

Quan és una cosa darrere l'altra, la gent, la gent del carrer, aquella que va a votar i no fa grans discursos, però que hi és i que hi toca, diu prou. I s'adona que el partit ja ha començat i que es va jugant, i que cada cop és més clar que, o juguem a favor nostre en tot i sempre, o perdrem perquè l'enemic és poderós i ho té tot per derrotar-nos. Tot, des d'un punt de vista material, però li manca el més important, que és el que tenim nosaltres: la voluntat de guanyar, la voluntat de ser. I no, no parlo de futbol, parlo del fet que els catalans, la gran majoria de catalans, ja s'han adonat que els nostres veïns que han exercit d'amos no ens volen cap bé, que ens volen per al que ens han tingut els darrers segles, per pagar i callar i ser, a més, el pim-pam-pum del seu regne quan van mal dades, que és gairebé sempre.

No siguem ingenus. L'Estat espanyol no es pot permetre perdre Catalunya perquè Catalunya aporta molts diners a l'Estat espanyol. Però en aquesta situació de precarietat econòmica, quan no hi ha diners per pagar les coses més elementals i la tresoreria de la Generalitat fa pena, ja no és només el conseller Mas-Colell el que aixeca la veu. És la gent del carrer, que comença a veure que aquí retallem en sanitat i educació i cultura i tantes coses perquè els diners que aquí es generen serveixen per pagar sumptuoses ambaixades espanyoles o tancs per a un exèrcit que no els necessita ni té raó de ser, o tantes coses que ara podríem anar enumerant. I per tant es va omplint de raons per pensar que, encara que no se sigui independentista des dels gens, la solució per a aquest país és que les decisions es prenguin a casa i per gent de casa. I cada cop són més els que creuen que en una Catalunya plena els diners estarien més ben repartits i servirien per sufragar les necessitats més evidents en comptes de marxar per tapar les vergonyes dels altres. Com que ens diran de tot fem el que fem, el que toca és fer el que cregui oportú la majoria del poble català. Una gran majoria social té clar que les relacions amb l'estat han de canviar, i que com que no hi ha federalistes a l'altre cantó, ni confederalistes, és clar, la solució més adient és que aquest país pugui dir si vol ser independent i que continuï fent el camí per ser-ho si així ho vol la majoria.