EL TEMPS QUE FUIG
Dieta
Al 90% d'àpats que fem hi ha el mòbil a sobre de la taula
La gran, gran, majoria d'amics, coneguts, saludats i companys de feina que tinc, tots molt bona gent, són uns fans de les xarxes socials. Molt fans. Tenen de tot, són a tot arreu, i ho saben tot. Com que m'ho demanaven tant, per no fer-los un lleig, fa uns quants dies que em vaig fer del Facebook. Al·leluia!, deien. Però es veu que com que la majoria dels dies –i setmanes– no em recordo d'entrar-hi, estic quedant molt malament amb els meus amics de la xarxa perquè no clico el “m'agrada” quan algú em diu una cosa agradable i d'agrair. O sigui: m'he volgut senyar i m'he tret un ull. Demano disculpes i prometo esforçar-m'hi més.
Una mica més sí, però no pas molt i molt més. M'ha donat la raó –que bé, oi, quan trobes algú que te la dóna?– el llibre Dieta digital, d'en Jordi Romañach, un expert en comunicació. Dieta: menjar poc i pair bé. M'ha agradat que cridi l'atenció sobre el fet que, gràcies als gadgets tecnològics, els nens cada vegada són adolescents més aviat, deixen de jugar a jocs de criatures i s'aïllen amb aquests aparells, i que molts adults estan sobreestimulats per les xarxes socials i es construeixen un personatge virtual sense cap limitació. I encara una altra cosa: els pares assenyats ensenyem a la mainada que les hores dels àpats són uns espais per parlar tranquil·lament, explicar coses bones, o problemes, o prendre decisions que afecten la família. A l'hora de sopar, doncs, res de tele, res de còmics, menjar de tot i a poc a poc. També els ensenyem que prestar atenció és molt important. Que s'han d'escoltar els mestres a classe, que quan un explica una cosa no s'hi val a fer dibuixets a la llibreta o a mirar les musaranyes o a passar paperets al company. Els exigim això i en canvi al 90% dels àpats que fem amb coneguts o companys de feina hi ha el mòbil a sobre de la taula, com un cobert més, i a les conferències, mítings i taules rodones es compten amb els dits de la mà les persones que no tenen als dits l'artefacte de torn que els permet ser a dintre i ser a fora alhora. O no ser enlloc, qui sap.
