Opinió

‘Corasón loco'

Corasón loco era un bolero de La Trinca, dels anys vui­tanta, que par­lava de la com­pli­cació de tenir dues pàtries, l'ofi­cial i l'esti­mada. Una situ­ació visu­a­lit­zada per Carme Chacón en la votació d'aquesta set­mana al Congrés dels Dipu­tats.

Davant del dubte de decan­tar-se per la pàtria ofi­cial o l'esti­mada, l'exmi­nis­tra, dipu­tada per Bar­ce­lona i exmusa del soci­a­lisme espa­nyol no s'ha pro­nun­ciat. S'ha expres­sat sense votar. Es va abs­te­nir quan la pàtria ofi­cial li deia que no i l'esti­mada, que sí. No va acti­var la seva pro­jecció de futur, que, en coherència amb la seva car­rera política, havia d'acos­tar-se al no del PSOE. Més pròxim a aquell “capitán, mande fir­mes!”... d'aque­lla noia que va cap­ti­var Rodríguez Zapa­tero, perquè era jove, dis­ci­pli­nada, tre­ba­lla­dora, espa­nyola i era de Sant Just Des­vern. Una política lla­vors fresca que no havia pas­sat per l'escola dels Mara­gall, Obi­ols, Nadal, etc., i que en aquell moment tenia com a refe­rents Mon­ti­lla i Zara­goza.

Ara mateix, l'abs­tenció interna des­a­grada
les orga­nit­za­ci­ons que
estan com­pro­me­ses
amb una causa.

Carme Chacón s'ha equi­vo­cat. El moment actual és de posi­ci­ons radi­ca­lit­za­des i cada dia valen menys les acti­tuds ambigües. Així ho ha demos­trat el líder del PSOE, Pérez Rubal­caba, actu­ant amb rapi­desa i cas­ti­gant la indis­ci­plina dels dipu­tats del PSC que van donar suport a una moció de CiU a favor del dret a deci­dir. “O estàs amb mi o con­tra mi”, va dir Rubal­caba a Chacón, que no li troba cap de les vir­tuts que li veia el jubi­lat Zapa­tero i li retreu els defec­tes.

Ara, arri­bar a con­sen­sos és més difícil i, dis­sor­ta­da­ment, les posi­ci­ons són cada dia més radi­cals. Fins i tot ha d'haver-hi radi­ca­lit­zació sobre el corasón loco. No s'hi val a tenir dues pàtries i no tor­nar-se boig.

El PSOE hau­ria d'expli­car amb més clare­dat què volen de Cata­lu­nya. Que sigui un país, una nació, una auto­no­mia, una regió ó res... El PSC tímida­ment ho comença a expli­car. David Came­ron es va pro­nun­ciar a favor del referèndum a Escòcia i les aigües angle­ses s'han cal­mat. Men­tre que aquí encara no sabem per on va el PSOE sobre les rea­li­tats cata­la­nes que vagi més enllà d'estar ins­tal·lat en la dis­crepància per­ma­nent. L'únic deno­mi­na­dor comú és que la rup­tura entre el PSC i el PSOE no convé i no es busca. Què vol el PSOE de Cata­lu­nya? Fóra bo saber-ho en cas que tor­nin a gover­nar Espa­nya, perquè, tal com està la situ­ació, s'ha vist que el sis­tema fede­ral que han pro­mo­gut fins ara té poca venda i poc futur...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.