Opinió

Un pas necessari

Pere Navarro ha sabut escoltar la veu dels militants i simpatitzants que en gran part pensen que el dret a decidir
és irrenunciable

L'esce­nari polític català ha cone­gut els dar­rers dies dos fets indi­ca­tius de per on pot discórrer el futur més imme­diat. D'una banda, el canvi de posi­ci­o­na­ment del PSC que l'ha por­tat, per pri­mera vegada, a votar de manera dife­rent del PSOE al Congrés dels Dipu­tats en donar suport a dues pro­pos­tes de CiU i ICV que defen­sa­ven nego­ciar amb el govern espa­nyol la rea­lit­zació d'una con­sulta legal i acor­dada. Aquesta mateixa pro­posta es debatrà al Par­la­ment de Cata­lu­nya i CiU ja ha dit que hi vota­ria a favor. És impor­tant que tot­hom esti­gui a l'altura per poder arri­bar a un acord el més ampli pos­si­ble i fixar un full de ruta entre tots els par­tits que defen­sen el dret a deci­dir i la rea­lit­zació d'una con­sulta. De l'altra, la dimissió del fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya, Martín Rodríguez Sol, al qual es va obrir un expe­di­ent després que en una entre­vista advocà per “donar al poble la pos­si­bi­li­tat d'expres­sar el que vol” i de tro­bar els meca­nis­mes legals perquè es pugui fer efec­tiva aquesta volun­tat perquè “totes les lleis es poden modi­fi­car, i cal valo­rar si la norma con­ti­nua res­po­nent a una rea­li­tat social com era l'any 78 o si hi ha una rea­li­tat dife­rent”.

En el pri­mer cas, valo­rar el coratge de l'actual direcció del PSC que, després de molts dub­tes i alguns errors com ara votar en con­tra de la decla­ració del 23-G a costa d'una divisió en el grup par­la­men­tari, ha sabut rec­ti­fi­car. Pere Navarro ha sabut escol­tar la veu dels mili­tants i sim­pa­tit­zants que en gran part pen­sen que el dret a deci­dir és irre­nun­ci­a­ble, tot i que dema­nen fer tots els esforços pos­si­bles per enca­bir-lo en el marc legal. Com a mos­tra d'aquesta sen­si­bi­li­tat n'hi ha prou de lle­gir les opi­ni­ons de des­ta­cats diri­gents soci­a­lis­tes publi­ca­des diu­menge pas­sat en aquest diari. El gir dels soci­a­lis­tes cata­lans pot aju­dar-los a recu­pe­rar part del ter­reny per­dut i tor­nar a con­nec­tar amb una militància que, sense ser necessària­ment inde­pen­den­tista –en cas d'un referèndum pos­si­ble­ment molta d'aquesta militància vota­ria legítima­ment no a la inde­pendència–, té molt clar que a cap poble no se li pot man­lle­var el dret a pren­dre les seves pròpies deci­si­ons, perquè aquest dret és el fona­ment bàsic de tota democràcia. No ho deu haver tin­gut –ni ho tindrà– fàcil Navarro, perquè des del PSOE –i des de la cap de llista soci­a­lista per Bar­ce­lona a les legis­la­ti­ves espa­nyo­les– no s'entén, ni s'admet, la posició dels soci­a­lis­tes cata­lans, demos­trant que això del fede­ra­lisme està molt bé com a peça retòrica, però altra qüestió és apli­car-ho encara que sigui a l'àmbit intern. Aquesta rec­ti­fi­cació era necessària no només perquè així ho exi­gien molts sim­pa­tit­zants soci­a­lis­tes, sinó perquè un soci­a­lisme català no hipo­te­cat per dependències exter­nes resulta impres­cin­di­ble per garan­tir la cohesió social del país en l'actual esce­nari.

En el segon cas, el que posa en qüestió la decisió que va dur el fis­cal gene­ral de l'Estat, Edu­ardo Tor­res-Dulce, a obrir un expe­di­ent al ja dimi­tit Rodríguez Sol és la qua­li­tat democràtica del sis­tema. D'una banda, perquè l'expe­di­ent es pro­du­eix arran d'unes decla­ra­ci­ons on el fis­cal supe­rior de Cata­lu­nya, gens sos­pitós de ser un inde­pen­den­tista foras­se­nyat, refle­xi­ona sobre si en les actu­als cir­cumstàncies no con­vin­dria ajus­tar el marc legal a les aspi­ra­ci­ons dels ciu­ta­dans. De l'altra, perquè la pro­xi­mi­tat de la decisió del govern de Mari­ano Rajoy d'impug­nar davant del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal la decla­ració del 23-G pro­jecta una ombra de dubte sobre el pos­si­ble grau de con­ta­mi­nació política de l'acció de Tor­res-Dulce. En tot cas, el que és desprèn és que, a més de l'ofec econòmic de la Gene­ra­li­tat, el govern popu­lar uti­lit­zarà tots el meca­nis­mes que té a l'abast, excepte el diàleg i la nego­ci­ació, per posar pals a les rodes al procés ini­ciat a Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.