Opinió

Fills contaminants

Les ganes de jutjar tota la nostra vida col·lectiva troben en l'ecologisme radical una ideologia ben travada

“Qui té més de dos fills hau­ria de ser vist com un perill.” Aquesta frase la va publi­car l'entomòleg nord-ame­ricà Paul R. Ehr­lich, un dels ideòlegs prin­ci­pals del Movi­ment Extin­ci­o­nista. Aquest cor­rent d'opinió s'assenta en el con­ven­ci­ment que és neces­sari que la huma­ni­tat des­a­pa­re­gui, ja que aquesta és la millor alter­na­tiva si pre­te­nem resol­dre els pro­ble­mes ecològics i de sobre­po­blació.

Diu el lloc web de la Volun­tary Human Extinc­tion Move­ment: “La lenta des­a­pa­rició de la raça humana a través del ces­sa­ment volun­tari de la pro­cre­ació per­metrà a la bios­fera ter­res­tre recu­pe­rar la salut. La manca d'espai vital i l'escas­sesa de recur­sos s'alleu­ge­ri­ran a mesura que anem reduint la nos­tra den­si­tat.” La idea és clara: hi ha un càncer a la Terra que s'ha de tallar d'arrel perquè s'ha estès més del compte. La huma­ni­tat és un perill i ha de dei­xar de pro­crear i d'esten­dre's, tot perquè així la bios­fera recu­pe­rarà la salut.

Ens pot sem­blar una idea extre­mada –la liqui­dació del lli­natge no per a crear una raça supe­rior (com en el nazisme), sinó per a sal­var la natu­ra­lesa i els bells ani­mals: la bios­fera–, una posició exces­si­va­ment radi­cal que pot­ser vol­dria mode­rar Paul R. Ehr­lich limi­tant-nos a tan sols dos fills (tot i que 1,46 fills per dona són les xifres actu­als a Cata­lu­nya). A França, un dipu­tat verd pre­te­nia mul­tar les pare­lles amb un ter­cer fill; argu­men­tava que un nadó té un impacte energètic igual a 620 viat­ges en avió, d'anada i tor­nada, de París a Nova York… Aquest afany purità està massa en sin­to­nia amb d'altres ide­o­lo­gies de l'odi que han anat pro­li­fe­rant durant tot el pas­sat segle XX. Neces­si­tem una imatge del Mal clara i defi­nida, un adver­sari creïble con­tra el qual llui­tar per a sen­tir-nos del cos­tat dels àngels. Aquest adver­sari pot tenir mol­tes cares: el comu­nisme jude­omaçònic, l'islam, o el capi­ta­lisme depre­da­dor, el qual esta­ria tan estès que ja s'hau­ria arri­bat a con­fon­dre amb cadascú de nosal­tres.

Atu­rar la huma­ni­tat de la dèria de repro­duir-se, dei­xar de llençar nens al món en bene­fici dels arbres i de les bale­nes: començar a veure en un mateix, en l'estil de vida con­su­mista, l'arrel de tota forma d'explo­tació. L'ene­mic és inte­rior, ens diuen, està dins cadascú de nosal­tres, la nos­tra consciència no és res més que l'agent que ens empeny sense ado­nar-nos a l'apo­ca­lipsi. Basta ja de domi­nar el pla­neta, d'inven­tar pro­di­gis, d'explo­tar les espècies: el que ens pres­cri­uen és calma, fer les paus amb els ele­ments, una forma de vida qui­eta i con­tem­pla­tiva que deixi fins i tot de desit­jar la seva repro­ducció… Sor­prendrà ningú que l'ideòleg Paul R. Ehr­lich rebés de la Gene­ra­li­tat el premi Ramon Mar­ga­lef d'eco­lo­gia, l'any 2009, guardó dotat amb 100.000 euros? I per què són els hereus d'alguns dels grans tota­li­ta­ris­mes del segle XX els que més se sen­ten temp­tats a seguir aques­tes doc­tri­nes? El pro­gres­sisme més cons­ci­en­ciat, pot aca­bar dema­nant aquest retrocés cap a la vida bac­te­ri­ana? Revo­lu­ci­o­na­ris antany, ara s'han fet retro­vo­lu­ci­o­na­ris, apòstols d'un retorn als bos­cos encan­tats.

Les ganes de jut­jar tota la nos­tra vida col·lec­tiva tro­ben en l'eco­lo­gisme radi­cal una ide­o­lo­gia ben tra­vada, que reci­cla –i mai millor dit– tots els tòpics anti­ca­pi­ta­lis­tes, anti­oc­ci­den­tals i alter­mun­dis­tes per a cons­truir una acti­tud que s'acaba assem­blant a la dels pri­mers cris­ti­ans. Per què ja no accep­tem que un líder religiós en diri­geixi la vida, però sí algú que ens pres­criu un nou retorn a la pobresa, a la humi­li­tat sense ambi­ci­ons, o a la des­a­pa­rició? Fet i fet és el mateix: l'afany de puresa assen­tat en la mala consciència. El pecat ori­gi­nal va ofen­dre Déu; una deïtat que pre­sen­tem ara en forma de pla­neta a redi­mir. El pla­neta Terra i la seva bios­fera són els nous sub­jec­tes polítics: els des­ti­na­ta­ris dels afanys acti­vis­tes d'un eco­lo­gisme tan incan­sa­ble que, a Suïssa, va aca­bar dema­nant l'any 2009 la des­a­pa­rició de l'exèrcit, ja que con­si­dera que l'ene­mic que ara cal aba­tre és el canvi climàtic. “O el capi­ta­lisme mor, o la Mare Terra tras­passa”, ha dei­xat dit Evo Mora­les, pre­si­dent de Bolívia.

Però les iro­nies de la història no tenen final. Els mili­tants per l'extinció de l'home s'hau­rien de voler ado­nar que és pre­ci­sa­ment en les soci­e­tats con­su­mis­tes on la nata­li­tat és més baixa, tant que ja pre­o­cupa el futur dels seus sis­te­mes de pen­si­ons. Si hom vol fer bai­xar la nata­li­tat d'un país, que en moder­nitzi l'eco­no­mia; quan pas­sem d'una soci­e­tat rural i tra­di­ci­o­nal a una altra de cos­mo­po­lita i urbana i basada en el conei­xe­ment i el con­sum és quan la inversió econòmica per fill puja fins a nivells gai­rebé inas­so­li­bles.

La for­mació necessària per a tro­bar feina i eman­ci­par-se econòmica­ment dura fins gai­rebé la ter­cera dècada de vida: com no ha de començar a decaure el número de nou­vin­guts en els nos­tres països desen­vo­lu­pats? Tenir un fill és car, i per por­tar-lo al món les dones han de tenir una edat cada dia més incom­pa­ti­ble amb una mínima segu­re­tat econòmica. A més, com més avançada és una soci­e­tat més es pre­o­cupa pels seus infants, cosa que també posa entre­bancs a les famílies nom­bro­ses, tan comu­nes en l'època dels nos­tres avant­pas­sats. Els ene­mics del model con­su­mista o “depre­da­dor” hau­rien de reconèixer que és pre­ci­sa­ment aquest model el que rea­litza els seus som­nis. Un retorn a la natu­ra­lesa i a la vida rural impli­ca­ria un altre cop les famílies mul­ti­tu­dinàries, sos­tin­gu­des per unes dones que tam­poc no tenien gai­res lli­ber­tats. La idea que en el pas­sat els homes vivien més har­mo­nit­zats en la natu­ra­lesa no és res més que una altra men­tida ideològica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.