Opinió

Ull de peix

Parlem de moral

¿Què val la força
quan no l'assisteix
la raó?

L'argu­ment roman ina­mo­vi­ble, com si, feta la des­co­berta, ja no calgués dir res més: la con­sulta democràtica no pot ser perquè és il·legal i no figura a la Cons­ti­tució. Pots argu­men­tar el que vul­guis: la con­signa és pètria.

No val la pena que bus­quem les dot­ze­nes i dot­ze­nes de casos en què la democràcia s'ha res­pec­tat diguin el que diguin les lleis (les lleis són un pacte entre ciu­ta­dans, per si se'ns havia obli­dat, no mana­ments divins); tam­poc podem apor­tar casos de fora de l'uni­vers de dis­curs dels inte­gris­tes (que és España), com ara la reu­ni­fi­cació ale­ma­nya, rere la cai­guda del mur, que obvià totes les lleis; el referèndum a Gibral­tar, a les Mal­vi­nes o a països tan potents com el Que­bec i Escòcia. La sobi­ra­nia rau en el poble, oi que s'entén? Bé, doncs ja que és com par­lar amb la paret, hi aporto un cone­gut exem­ple que té la gràcia de ser espa­nyol:

El 14 d'abril del 1931 es pro­clamà la República espa­nyola. Com va ser pos­si­ble, si la vigent Cons­ti­tució en aquell moment era monàrquica? Doncs va ser el resul­tat, aga­feu-vos, d'unes elec­ci­ons muni­ci­pals que van pro­vo­car el des­deny de bona part del govern espa­nyol d'ales­ho­res. Què acon­se­llen al rei, Alfonso XIII? Que resis­teixi, que tre­gui les tro­pes al car­rer, que no en faci cas. El minis­tre de la Guerra, el gene­ral Beren­guer, ja havia aler­tat els capi­tans gene­rals de les mesu­res a pren­dre. El Con­sell de Minis­tres bull (i si negociéssim? “¡Por encima de mi cadáver!”, i coses per l'estil). Final­ment el rei, que havia romàs callat, va dir: “Podría segu­ra­mente resis­tir. Pero la fuerza mate­rial no puede emple­arse cuando no se tiene fuerza moral para ello”. La frase la va escol­tar el doc­tor Marañón, i la con­signa Pla al seu magnífic lli­bre Madrid: l'adve­ni­ment de la República, que us reco­mano calo­ro­sa­ment.

¿De què val, San­ta­maría, l'esca­tai­nat “cum­plir la ley” al cos­tat de la raó moral? ¿Què val l'asset­ja­ment a què sot­me­teu Cata­lu­nya al cos­tat de la veu del poble sobirà? ¿Què val la força quan no l'assis­teix la raó? No intento convèncer ningú, i menys encara els qui estan pre­so­ners de les seves obso­le­tes con­sig­nes. Però tenia ganes de par­lar de moral. Que ja toca, no cre­ieu?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.