Opinió

Vent de març

Igual que Salvador Espriu, altres grans homes que ens han deixat fa poc van mantenir al llarg de la vida el seu compromís amb la justícia social i la cultura del país, en un exercici de coherència

Vivim en l'Any Espriu, el poeta que en ocasió d'una tro­bada entre escrip­tors cas­te­llans i cata­lans l'any 1981, a la qual es va excu­sar d'assis­tir, va dema­nar no pas la com­prensió des de la supe­ri­o­ri­tat sinó el reco­nei­xe­ment dels drets des de l'equi­tat. Igual que Sal­va­dor Espriu, altres grans homes que ens han dei­xat fa poc, com el polític i his­to­ri­a­dor rigorós que va ser Lluís Maria de Puig o l'advo­cat Car­les Ripoll i Bor­rell, ànima del Cen­tre d'Estu­dis del Baix Fluvià, van man­te­nir al llarg de la vida el seu com­promís amb la justícia social i la cul­tura del país, en un exer­cici de coherència. El poeta de Sinera apel·lava també a la força de la raó i al diàleg que sus­tenta la con­vivència entre els pobles i les per­so­nes, una afir­mació de màxima actu­a­li­tat. Només amb això, ens estal­viaríem molts pro­ble­mes inne­ces­sa­ris i tot aquest serial esperpèntic d'espi­o­natge i d'escor­tes fabri­cat a la fac­to­ria-de-baixa-estopa-manga-pokémon-método3-i-vés-li fotent-que-no-ve-d'aquí.

Fa massa set­ma­nes que esmor­zem i sopem notícies sobre impu­tats i nous incul­pats en casos de cor­rupció que dei­xen marca sobre les lles­ques de pa i els mata­las­sos de vis­colàstica. Els vents bufen car­re­gats de micro­bis ves­tits d'espi­a­di­mo­nis que vol­drien enco­ma­nar-nos l'ànim, però de nosal­tres depèn que no acon­se­guei­xin con­ta­giar-nos d'aquesta epidèmia. En moments així, m'agrada tenir pre­sents els qui fan les coses bé, curt i ras. Sobre­tot els que són capaços d'orga­nit­zar-se en defensa dels drets dels ciu­ta­dans i des­a­fien lleis injus­tes i com­por­ta­ments covards, com Ada Colau o Itziar González. O enti­tats com l'ANC. Avui pre­ci­sa­ment, quan la pri­ma­vera està a punt d'eclo­si­o­nar, l'ANC, una cri­a­tura nas­cuda en l'ano­me­nada soci­e­tat civil que aglu­tina sen­si­bi­li­tats diver­ses, cele­bra la seva assem­blea anual a Girona. Ho fa con­tra tot pronòstic, cami­nant sense tom­ba­re­lles, pas­sant per alt l'etapa del gateig del pri­mer any de vida. Dia a dia troba com­pli­ci­tats, perquè estem tips de veure com s'uti­lit­zen les eines del sis­tema democràtic per interes­sos per­so­nals i par­ti­dis­tes i, sobre­tot, per impe­dir-nos l'exer­cici del dret a esco­llir.

No vull gas­tar ener­gia pen­sant si l'afer dels casos d'espi­o­natge es tracta d'una con­xorxa; la fina­li­tat no jus­ti­fica mai els mit­jans, sigui qui sigui que uti­litzi el vell lema maquiavèl·lic. S'ha de pas­sar l'escom­bra de debò, fora i a casa nos­tra, i abor­dar l'opa­ci­tat amb què han actuat alguns càrrecs de par­tits polítics majo­ri­ta­ris i que tant de mal està fent al sis­tema democràtic. Com a ciu­ta­dana, però, reco­nec que cal filar prim a l'hora d'eme­tre judi­cis. Aquests dies se sen­ten comen­ta­ris i crítiques ferot­ges, que si “ ja es veia a venir”, “a veure quan li tocarà el torn als nos­tres escal­fa­pol­tro­nes”. Al Face­book es poden lle­gir afir­ma­ci­ons tan gal­do­ses com aquesta: “Que vin­guin al nos­tre ajun­ta­ment; ja espe­rem el moment amb can­de­le­tes...” M'estal­vio de dir el nom de l'ajun­ta­ment en qüestió, per no fur­gar més en la ferida. Com pot ser que alguns s'ale­grin que la poli­cia esta­tal hagi d'entrar a les seus muni­ci­pals a fer escor­colls? Una cosa és que siguis crític amb qui et repre­senta i una altra és que et dedi­quis a la insídia. El res­sen­ti­ment és un microbi trist i lleig. I els temps que vivim dema­nen higi­ene ètica, sobre­tot això. Bufa vent de Qua­resma, i ens podríem cons­ti­par. Així que alguns hem deci­dit con­ti­nuar pro­pa­gant bons augu­ris i cre­ant petits oasis al nos­tre entorn. I sobre­tot, mirem de fer les coses bé, que és la manera de sor­tir enda­vant i d'afron­tar els rep­tes. Relle­geixo Espriu a la llum del dia que es fa més llarg, men­tre s'encén l'espelma del pri­mer ani­ver­sari de l'ANC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.