Opinió

Vigència d'Espriu

Si cal llegir Espriu, que continua sent infinitament interessant, no és per gaudir del valor present o universal de la seva obra, sinó per veure com va respondre als dilemes d'un temps que ja no és el nostre

La com­me­mo­ració de l'any Espriu és una ale­gria que cal cele­brar. Ara bé, quan aquests dies lle­gim comen­ta­ris que res­sal­ten la vigència de la seva obra i la seva per­so­na­li­tat, ens tro­bem amb un pro­blema: que és que les posi­ci­ons estètiques i ètiques d'Espriu ja no són gaire útils en la nos­tra con­jun­tura actual.

D'entrada, és evi­dent que la figu­ració de la pell de brau i del diàleg amb els altres pobles ibèrics de Sefa­rad ja no ens ser­veix. En la nos­tra situ­ació de guerra finan­cera i legal amb l'Estat, l'únic diàleg que ens queda per fer és la nego­ci­ació i els ter­mes con­crets de la sepa­ració de Cata­lu­nya.

D'altra banda, el filo­se­mi­tisme d'Espriu i la iden­ti­fi­cació del poble català amb el jueu tam­poc no són gaire pro­duc­tius. Mal­grat l'admi­ració que molts cata­lans sen­tim per aquest poble, la tragèdia de la per­se­cució i l'arri­bada a la terra pro­mesa ja no expli­quen la nos­tra rea­li­tat. Per­se­guir-nos pròpia­ment no ens per­se­gueix ningú: Madrid ens ataca perquè defensa els seus interes­sos i nosal­tres som res­pon­sa­bles de defen­sar els nos­tres. I, d'altra banda, Israel ja no es troba en la fase fun­da­ci­o­nal en què la cons­trucció d'un estat genera tota mena d'ener­gies i estímuls. Per tant, el model jueu pot­ser ens pot aju­dar com a model històric però no pas com a refe­rent en el pre­sent, el qual ha pas­sat a ser, sobre­tot, Escòcia.

Alhora, la poètica espri­uana de la fide­li­tat a la terra i la decisió de no mar­xar nord enllà on la gent és rica i feliç tam­poc no des­criu la nos­tra situ­ació. En el món glo­bal, no sola­ment molts cata­lans van i vénen contínua­ment del nord, sinó que, a més, el fet de viure-hi sovint els fa més útils a l'hora de tre­ba­llar pel país. Per exem­ple, si Xavier Sala i Martín o Car­les Boix són tan eficaços pel país és, entre altres raons, perquè par­len des de Colum­bia i des de Prin­ce­ton. Per això, ara la con­signa ja no ha de ser que ens man­tin­drem fidels per sem­pre més al ser­vei d'aquest poble, sinó que dona­rem suport incon­di­ci­o­nal al pre­si­dent Mas i a Jun­que­ras per tre­ba­llar al ser­vei de la cons­trucció de l'estat.

En un arti­cle de l'11 de febrer, Miquel de Palol pre­sen­tava Espriu com un model per pren­dre consciència de la importància del rigor, la cul­tura i l'auto­ri­tat moral a la nos­tra soci­e­tat. I sí, Palol té raó, però aquest ús d'Espriu corre el risc d'ins­tru­men­ta­lit­zar-lo i, tenint en compte que avui dia els ide­als d'excel·lència i auto­e­xigència se'ls han apro­piat les esco­les de nego­cis, s'ha d'anar amb compte de no con­ver­tir Espriu en un model d'aquesta mena.

Queda la reflexió sobre la mort i el mis­ti­cisme, però aquest aspecte és més interes­sant de lle­gir com l'esforç per tro­bar un espai no cap­tu­rat per la dic­ta­dura fran­quista que no pas com una reflexió metafísica en si. En tot cas, si s'intenta pre­sen­tar com un aspecte actual hi ha el risc que es con­fon­gui massa amb les ide­o­lo­gies neo­bu­dis­tes, aques­tes que ens par­len de mirar a l'inte­rior i fer una vida més con­tem­pla­tiva, ara que ens han tallat el crèdit i tor­nem a ser pobres.

Final­ment, el model de llen­gua. La llen­gua de la part més densa i bar­roca de l'obra d'Espriu res­po­nia, com se sap, a la volun­tat de sal­var els mots de la tribu sota la nit fran­quista. El perill d'ara, en canvi, és un altre: que és que el català esde­vin­gui una llen­gua ofi­cial i simbòlica però amb poc ús diari. Per això, no sem­bla que un model de català lli­bresc ens pugui aju­dar gaire a con­tra­res­tar aquesta situ­ació.

El que vull dir amb tot això és que, si cal lle­gir Espriu, que con­ti­nua sent infi­ni­ta­ment interes­sant, és clar, no és per gau­dir del valor pre­sent o uni­ver­sal de la seva obra, sinó per veure com va res­pon­dre als dile­mes d'un temps que ja no és el nos­tre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.