Opinió

EL TEMPS QUE FUIG

Baules

Una cadena humana de dos milions de persones per mostrar la força del poble...

L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, les dues entitats germanes que aglutinen i encaminen avui les forces de la societat civil cap al referèndum –i fan a més la gran feina de no deixar que els polítics es maregin de la impressió i la responsabilitat que tenen, i vulguin asseure's a descansar–, van presentar l'altre dia a Girona l'acció reivindicativa del proper 11 de setembre. Estic d'acord que no es pot fer una altra manifestació, perquè no es podria millorar, i cal que ens quedi a la memòria, mentre visquem, la Manifestació, en majúscula. I com que sembla que fer una manifestació és relativament fàcil –si és que posar 1,5 milions de persones al carrer i que tot vagi com una seda és fàcil–, ara ens conviden a anar més enllà, i ens proposen de fer una cadena humana. Una cadena humana de dos milions de persones, cada una, una baula, agafades de les mans per mostrar la força del nostre poble... Si hi ha algú que no ho veu clar que pensi en la cadena bàltica, la que es va fer el 23 d'agost del 1989, una cadena formada per un milió i mig de persones que es van donar les mans al llarg de 600 quilòmetres i que van creuar Estònia, Letònia i Lituània. Pretenien cridar l'atenció de l'opinió pública sobre el destí que havien sofert aquestes tres repúbliques, amb l'ocupació soviètica inclosa, amb aquesta protesta pacífica –com ho són les nostres–, i ho van aconseguir. He llegit que en molts pobles els mossens van fer sonar les campanes de les esglésies per animar la gent (no com a Girona, que el bisbat va prohibir l'altre dia una estelada d'espelmes a les escales de la catedral perquè va considerar que l'acte no era ni solidari ni ciutadà. En fi, que l'església catalana s'ho hauria de fer mirar i posar-se al costat de la llibertat i la democràcia, que són valors amb què Jesús segur que combregaria). Tornant a la cadena: al cap de tres anys les tres repúbliques eren tres països independents. O sigui que endavant. De l'Empordà al Montsià hi ha uns 580 quilòmetres. de costa. Jo ja veig la foto aèria. Quina passada!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.