Amenaces perilloses

Com poden comprendre no tinc ni punyetera idea de qui va ser l'il·luminat que va decidir divendres a la nit agafar l'esprai i anar a fer pintades a la seu del grup municipal del PSC a Girona, allà a la plaça Josep Pla. Ni tampoc no sé si va ser el mateix que en va fer d'altres, de pintades, signades per Arran, a d'altres punts de la ciutat. I no voldria ni pensar que fos el mateix o fossin els mateixos els qui van decidir pujar el carrer de la Força i deixar la seva empremta a la llibreria del Museu dels Jueus. El que sí que sé és que li ha fet molt més mal que bé a la causa que vol defensar. Jo, que no sóc gens partidari de les pintades, que el que fan és embrutar els carrers, penso que de la bretolada al delicte hi ha un pas molt petit. Vaig aprendre de l'enyorat Tià Salellas no desitjar la presó a ningú, i m'hi mantinc, però això no vol dir que s'hagi de ser comprensiu amb determinades actituds. Puc pensar que a algú se li en va anar la mà perquè no va fer servir el cervell, i tinc clar que les pintades són amenaçadores, però que no hi ha voluntat de fer mal, sinó de fer-se veure. El que dèiem, una bretolada. Però cal advertir a qui ho va fer que assenyalar amb una diana la cara d'una persona, en aquest cas de Pia Bosch, és o hauria de ser un delicte que no hauria de quedar sense càstig. Perquè això fa patir l'entorn d'aquesta política, que, a més, no callarà, perquè les pintades i les amenaces no poden fer callar els nostres polítics, encara que moltes vegades no t'agradi el que diuen o com ho diuen. Per això em va complaure la ràpida reacció de molta gent a l'hora de condemnar l'acció i mostrar el seu suport a la regidora. Del seu partit i de molts altres partits. I lamento haver de dir que he trobat a faltar la condemna clara del propietari de la sigla que algú va deixar a les parets, i que ja ha dit que no té res a veure com a col·lectiu amb les pintades. Almenys això ho han fet. Les amenaces no es poden acceptar, per cap cantó, diguin el que diguin alguns demagogs. Aquest cap de setmana he sabut el cas d'un noi de 13 o 14 anys, futbolista, que ha fet un vídeo en què amenaça un jugador rival. De fer-li mal físic. I que ha escrit a les xarxes socials amenaces barrueres, obscenes i absolutament inacceptables contra una jove familiar. Bretolada? No, quelcom més seriós. Es comença així i s'acaba agredint. Pares i entrenador hi haurien de dir i fer alguna cosa. I si no, algú altre...