El desconcert que no cessa

N'he trobat molta, de gent, en els darrers dies que ha mostrat el seu desconcert per tot el que està passant. I no parlo de Xipre, que també, ni de la situació econòmica, matèria de xerrada obligatòria. Parlo de la situació política i del paper d'Unió i de Convergència. I, és clar, d'ERC i de retruc dels altres. La gent, la bona gent que amb por o sense, ha decidit que cal fer un pas endavant, que els negocis amb Espanya els acabem pagant sempre nosaltres i que ja n'hi ha prou de ser els paganos i al damunt sentir-se a dir de tot per aquells que ens volen muts i cap cots, aquesta gent que surt al carrer a les grans manifestacions i que està disposada a fer una cadena humana o el que li demani l'ANC, està desorientada. Farem o no el pas endavant com a país? S'atreviran a fer-lo els nostres polítics o una vegada més ens quedarem acceptant el mal menor com a mesura per anar tirant? Vinga, clar i català, que no entenen què està passant amb Duran i Lleida i les declaracions de la presidenta del Parlament, i que no acaben de veure com lliga tot això amb el que prediquen Mas i els seus. I que tenen por que Esquerra, a qui molts van votar com a garant que Mas no es fes enrere, tingui la temptació de trencar-ho tot.

I llavors parles amb els que en saben alguna cosa i t'expliquen les motivacions tàctiques de tot plegat. Del perquè Mas fa un pas endavant i mig enrere i de la necessitat de parlar amb Madrid per tenir diners per pagar les nòmines i enviar diners a tota aquella gent que els necessita per mantenir mínimament l'estat del benestar que ens hem donat. I et diuen que no, que no hi ha marxa enrere, que potser no anirà tot tan ràpidament com alguns voldrien des de les xarxes socials, però que el camí queda clar. I que les discrepàncies per la retallada a TV3 hi han de ser però que se superaran i que fins i tot Unió i Convergència treballen en la mateixa direcció. I penses que potser sí, però que cal tenir molta voluntat de creure't que tot plegat avança i que algun dia es farà el pas endavant i que, per més desconcert que sembli que hi ha ara al capdavant de la política nostrada, en realitat hi ha un full de ruta i s'està seguint. Almenys la societat civil el té i està decidida a seguir-lo perquè ens porti a decidir què volem ser de grans.