Opinió

L'endemà del dissabte

Achebe.

L'escrip­tor nigerià Chi­nua Achebe –el degà de la lite­ra­tura afri­cana moderna– ens va dei­xar fa una set­mana. A Cata­lu­nya, d'aquesta pèrdua se n'ha fet més aviat poc cas (si excloem les asso­ci­a­ci­ons afri­ca­nes locals i la magnífica lli­bre­ria espe­ci­a­lit­zada La Ploma); ara bé, Cata­lu­nya té l'excusa, si es vol, que està immersa en un procés que té alguna sem­blança –alguna, només– amb un esde­ve­ni­ment que va mar­car bona part de la lite­ra­tura d'Achebe: la secessió de Bia­fra de la República Fede­ral de Nigèria, el 1967.

Igbo.

Amb només 28 anys, el 1958 Achebe va publi­car Tot se'n va en orris (Ed. 62, 2000). En aquesta bri­llant novel·la anti­co­lo­nial, Achebe no ide­a­litza pas la manera de viure afri­cana sinó que ens la pre­senta amb diver­sos clarobs­curs; i quan un repre­sen­tant de l'Imperi Britànic final­ment apa­reix en escena no és pas cap ogre sinó un ingenu amb inqui­e­tuds antro­pològiques: en fi, quel­com força pit­jor que cap ogre...

Bia­fra.

El 1958, pre­ci­sa­ment, tot el con­ti­nent africà mal­dava per tro­bar solu­ci­ons al cacau geo­polític en què els poders colo­ni­als l'havien sub­mer­git. Per als escrip­tors, un dels pro­ble­mes més can­dents va ser la tria de l'idi­oma: havien d'uti­lit­zar llengües afri­ca­nes o colo­ni­als? Achebe va optar per ‘adap­tar' l'anglès a les neces­si­tats afri­ca­nes, tot cri­ti­cant el racisme preins­tal·lat en l'anglès d'alguns escrip­tors euro­peus, com ara Con­rad. També es va haver d'enfron­tar a un gran con­flicte polític: a Nigèria l'admi­nis­tració colo­nial sor­tint va fal­se­jar els resul­tats de les pri­me­res elec­ci­ons de la inde­pendència de manera que els isla­mis­tes del nord –que els britànics havien incor­po­rat a la colònia cre­ient que eren més ‘civi­lit­zats' que les tri­bus del sud– les gua­nyes­sin. La tendència cen­tra­lit­za­dora dels nor­dis­tes va impul­sar els igbos de l'est –entre ells, Achebe– a crear l'estat de Bia­fra. El govern nigerià, amb el suport del RU, els EUA, l'URSS i Egipte, els va aixa­far al cap de dos anys i mig de guerra. (L'últim lli­bre d'Achebe, un bia­fra­nista con­vençut, es titula, nostàlgi­ca­ment, Hi havia un país). Es veu que molts igbos encara patei­xen dis­cri­mi­nació a Nigèria i n'hi ha que n'han fugit a casa nos­tra; a Man­resa, per exem­ple, hi ha la seu de l'Asso­ci­ació de Bia­frans de Cata­lu­nya: inde­pen­den­tis­tes decla­rats, tant pel que fa al país propi com el d'adopció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.