Opinió

LA GALERIA

Paradoxes

Potser sí que del que es tracta és només de conservar
una tradició
al marge
de litúrgies religioses

Pot­ser sí que les pro­ces­sons pas­sen per una segona joven­tut, com va dir aquesta set­mana l'escrip­tor Antoni Puig­verd durant el pregó de la Set­mana Santa a Girona. Però com també va adver­tir ell mateix, aquest fet pot sem­blar para­do­xal quan, mal­grat l'entu­si­asme que sem­bla que ha des­per­tat el nou papa, no hi ha pre­ci­sa­ment cues per entrar a les esglésies. Encara que aquests dies de Set­mana Santa són dies de grans para­do­xes, de grans con­tra­dic­ci­ons. I no pre­ci­sa­ment pels can­vis mete­o­rològics que ens por­ten del fred a la calor i de la pluja al sol en un tres i no res, sinó més aviat per les nom­bro­ses per­so­nes que han des­fi­lat o tenen pre­vist des­fi­lar pels car­rers de casa nos­tra en unes pro­ces­sons el sig­ni­fi­cat de les quals la majo­ria no coneix. Molts ho jus­ti­fi­ca­ran dient que pot­ser no cal, que ja n'hi ha prou amb les bones inten­ci­ons. I que en defi­ni­tiva, no és res més que una tra­dició, una repre­sen­tació, tea­tre. I els que s'ho miren, o que ens ho mirem, no som més que espec­ta­dors. I segu­ra­ment tenen raó. Segu­ra­ment no cal bus­car tres peus al gat i no cal conèixer el sig­ni­fi­cat, per exem­ple, de la dansa de la mort de Ver­ges. Però és que no deixa de sor­pren­dre tanta sob­tada devoció. L'espec­ta­cle ja va començar diven­dres amb les pro­ces­sons dels Dolors, com les de Besalú, Banyo­les, Amer... I va con­ti­nuar diu­menge amb la bene­dicció de Rams. El que sorprèn és que t'expli­quin que la plaça de l'església del teu poble encara s'omple de supo­sats feli­gre­sos empo­lai­nats que després de lluir una estona se'n tor­nen a casa seva sense ni posar els peus a l'església. O veure les imat­ges del bisbe de Girona a la plaça dels Apòstols, plena de gom a gom. Pot­ser sí que del que es tracta és de con­ser­var una tra­dició al marge de litúrgies reli­gi­o­ses. I pot­ser sí que tots els mem­bres de les nom­bro­ses con­gre­ga­ci­ons de les nos­tres comar­ques actuen de bona fe. I mai millor dit. Però tot ple­gat s'acosta molt sovint a la hipo­cre­sia. Com la de les pare­lles que es casen per l'església perquè llu­eix més. Tot i que també és cert que aquí pot­ser no hi ha tanta con­tra­dicció. Fa poc més de deu anys a les comar­ques giro­ni­nes la majo­ria dels casa­ments eren catòlics. Ara, ho és un de cada qua­tre. O sigui, que tres de cada qua­tre casa­ments són només civils. Això ja lliga més amb la pràctica, o millor dit, la falta de pràctica reli­gi­osa. Això ja no és una para­doxa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.