Opinió

Política i fonaments morals

La crisi de l'esquerra davant dels problemes del nous temps ha fet pujar a Europa els discursos de la dreta xenòfoba

En una de les car­tes que el novel·lista Paul Aus­ter li adreça al seu amic i també escrip­tor i premi Nobel JM Coet­zee –Ara i aquí, Edi­ci­ons 62– Aus­ter recorda com, l'any 1984, va aga­far un taxi a Bro­oklyn. El taxista era un vell sol­da­dor de les dras­sa­nes, que havia per­dut la feina quan el sin­di­cat “va que­dar escla­fat per la direcció”. I Aus­ter li va dir: “Pots donar-ne les gràcies a Rea­gan, el pre­si­dent que s'ha car­re­gat més sin­di­cats en la història.” El taxista va res­pon­dre: “Pot­ser sí, però el votaré igual­ment.” “Per quins set sous ho faràs?”, li va pre­gun­tar Aus­ter. I la res­posta del taxista va ser: “Perquè no vull veure aquest coi de comu­nis­tes con­tro­lant Sud-amèrica.” La con­clusió del novel·lista és demo­li­dora: “Van ser homes com aquest els qui van esco­llir Hit­ler el 1933.” D'anècdo­tes com aquesta cada per­sona pre­o­cu­pada per temes polítics en podria expli­car un bon gra­pat. Cada votant sol pen­sar-se que el votant del par­tit con­trari té el seny cap­gi­rat, que el mouen les pas­si­ons més vils o bé que és estúpid, com el taxista segons Aus­ter, que sem­blava tirar pedres con­tra la pròpia teu­lada pre­mi­ant amb el vot el can­di­dat que més havia lesi­o­nat els seus interes­sos pro­fes­si­o­nals. Molt sovint la gent d'esquer­res es pensa que la gent de dre­tes no té prou conei­xe­ments o que està ence­gada pels pre­ju­di­cis o la ide­o­lo­gia, i la de dre­tes pensa el mateix dels seus opo­si­tors.

¿Però i si tot ple­gat es pogués expli­car d'una altra manera, més enra­o­nada i més com­pren­siva, a través d'una expo­sició dels fets i del que som, que apro­fundís en la nos­tra com­prensió i pogués ser­vir per esten­dre ponts entre les visi­ons del món que s'arti­cu­len tant des del pro­gres­sisme com des del con­ser­va­do­risme? Això és el que ha pro­vat d'expli­car Jonat­han Haidt –estudiós de la psi­co­lo­gia política i pro­fes­sor de l'escola de nego­cis de Nova York–. Haidt ho explica en un lli­bre tan bri­llant com polèmic, que ha estat molt deba­tut als Estats Units, The righ­te­ous mind –La ment vir­tu­osa–, una obra que traduïda per alguna de les nos­tres edi­to­ri­als podria acos­tar-nos el debat i aju­dar-nos a recon­ci­liar el nos­tre espec­tre polític.

La teo­ria de Haidt passa per ado­nar-se que entre les diver­ses cul­tu­res i èpoques hi ha dis­crepàncies entre les mane­res d'enten­dre la mora­li­tat. La seva Teo­ria dels Fona­ments Morals es basa en la idea que exis­tei­xen en tota soci­e­tat humana unes línies mes­tres sobre allò que està bé i mala­ment, sen­sa­ci­ons de satis­facció o fàstic imme­di­a­tes, acti­va­des molt abans que qual­se­vol pen­sa­ment raci­o­nal.

Els sis Fona­ments Morals que enu­mera l'autor són: 1. Tenir cura/evi­tar el dany; pro­te­gir els altres del pati­ment. 2. Hones­te­dat/engany: la justícia, doncs, entesa com a pro­por­ci­o­na­li­tat o com a ani­ve­lla­ment, la repugnància, per exem­ple, que ens motiva la cor­rupció política afec­ta­ria aquest fona­ment. 3. Lli­ber­tat/opressió, que ens mou a la rebel·lió quan ens sen­tim humi­li­ats. 4. Lle­ial­tat/ traïció, tot allò que ens com­pro­met amb el grup, sigui aquest la nació o la família. 5. Auto­ri­tat/sub­versió, que ens obliga a obeir o no l'auto­ri­tat legítima (els pares, els pro­fes­sors, la poli­cia). I, per últim, una sisena dimensió de San­te­dat/degra­dació, que ens mou a con­si­de­rar que hi ha algu­nes coses sagra­des, rela­ci­o­na­des o bé amb la pròpia religió o en els ritus o símbols –la ban­dera– de la nos­tra comu­ni­tat política: ¿pot­ser no sen­tim que és immo­ral que ens xiu­lin l'himne o que ata­quin els monu­ments dels nos­tres fun­da­dors de la pàtria?

Doncs bé, Haidt s'ha ado­nat que el que ano­me­naríem pen­sa­ment d'esquer­res es con­cen­tra bàsica­ment en els dos pri­mers fona­ments morals. L'estat del benes­tar i la seva defensa en les polítiques anti­re­ta­lla­des van per aquí –defen­sar-se del dany que puguin patir els indi­vi­dus–, men­tre també l'esquerra entén la justícia com igual­tat, pro­vant d'evi­tar que per exem­ple aquells que patei­xen per algun motiu puguin que­dar des­pro­te­gits, amb inde­pendència de si el pati­ment pot atri­buir-se a la mala gestió dels pro­pis afec­tats (com en el cas dels que sig­na­ren hipo­te­ques). La dreta entén la justícia com a pro­por­ci­o­na­li­tat: “reculls el que sem­bres.”

A més, segons Haidt, la dreta tin­dria avan­tatge: els seus dis­cur­sos i pro­gra­mes con­vo­quen els sis fona­ments morals, men­tre que l'esquerra –i en això coin­ci­dei­xen molts ana­lis­tes– no té dis­curs davant la crisi d'auto­ri­tat –la con­fon amb l'auto­ri­ta­risme–, pretén ani­ve­llar pre­mi­ant sovint els que no s'ho merei­xen, té pre­ju­di­cis en defensa del grup –ho con­si­dera xovi­nista o bar­roer– i o no es mobi­litza gens ni mica davant de les agres­si­ons a la sacra­li­tat dels símbols. Tot allò que ano­me­nem moder­ni­tat política es basa a alli­be­rar l'indi­vidu: ¿però és aquesta tota la mora­li­tat que neces­si­tem?

Haidt, que es con­si­de­rava pro­gres­sista abans de fer la seva inves­ti­gació, s'adona que el taxista d'Aus­ter, doncs, no era un boig fanàtic ni un tarat: sim­ple­ment li impor­tava menys la dimensió del dany fet a la seva per­sona que la resta de fona­ments morals que sí que espe­ro­nava el dis­curs de Rea­gan: lle­ial­tat als prin­ci­pis nord-ame­ri­cans, fer res­pec­tar l'auto­ri­tat a fora de la pàtria, etc. L'esquerra (Obama) només pot gua­nyar a la dreta si s'atre­veix a fer un dis­curs més ampli, que toqui també l'ètica de la res­pon­sa­bi­li­tat i de la comu­ni­tat. Són molts els ana­lis­tes que ho han detec­tat amb d'altres argu­ments: la crisi de l'esquerra davant dels pro­ble­mes dels nous temps ha fet pujar a Europa els dis­cur­sos de la dreta xenòfoba. Haidt ens dóna un camí per refle­xi­o­nar-hi: bus­quem posi­ci­ons a mig camí, i siguem capaços de posar-nos en la pell de qui no pensa com nosal­tres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.