Opinió

Sant Jordi: no matis el drac!

L'existència del drac
ens obliga a combatre'l,
i el gest ens desentumeix els ossos i l'esperit

He estat bus­cant una llarga estona, a la petita bibli­o­teca de casa, un lli­bre que Maria Aurèlia Cap­many va titu­lar: El cap de Sant Jordi. No l'he tro­bat. El volia relle­gir perquè crec que Maria Aurèlia pre­sen­tava, d'una banda, la des­mi­ti­fi­cació històrica de la figura de Sant Jordi però, d'una altra, advo­cava més o menys explícita­ment per la per­vivència del mite. Com a dona, laica i d'esquer­res, Maria Aurèlia difícil­ment podia sen­tir-se iden­ti­fi­cada amb la lle­genda d'un sant cristià que salva la vida d'una prin­cesa (inde­fensa) a canvi de la con­versió al cato­li­cisme del seu poble. (Segons el Calen­dari de Lle­gen­des del seu pare, Aureli Cap­many, la mort del drac com­portà el bateig ins­tan­tani de vint-i-dues mil per­so­nes). Però la Maria Aurèlia també sabia que els mites no s'impro­vi­sen: que si els mites, sobre­tot els que s'encar­nen en tra­di­ci­ons popu­lars, per­vi­uen és perquè resul­ten útils al poble que se'ls fa seus. I, per a ella, el mites que sus­ten­ta­ven el sen­ti­ment cata­la­nista eren, sobre­tot, l'expressió d'un sen­ti­ment popu­lar que assu­mia amb gran entu­si­asme tant per vivència fami­liar com per con­ven­ci­ment ideològic.

No he tro­bat el lli­bre de la Maria Aurèlia però, en canvi, he tro­bat, pen­jat a inter­net, un poema titu­lat Sant Jordi Gloriós adap­tat, segons sem­bla, per l'escrip­tora a par­tir d'una cançó popu­lar cata­lana. Maria Aurèlia ens pre­senta un Sant Jordi molt més en con­sonància amb els temps actu­als: “Sant Jordi gloriós/si voleu aju­dar-nos/bai­xeu del cavall blanc,/feu de l'espada dalla./Ai, que de fei­nada rai”. “No us pre­o­cu­peu pels dracs,/l'espècie és aca­bada; i de lla­gosts i ros­toll/mala fi ens devo­rava./Ai, com no se n'haurà vist mai”. I la ter­cera estrofa: “Les don­ze­lles, bon Sant,/ no cal defen­sar a espasa/que han après a lle­gir/i a cobrar la sol­dada./Ai, i han obli­dat el des­mai”.

D'altra banda, la matança del drac per­pe­trada per Sant Jordi seria ara del tot incor­recte; fins i tot, san­ci­o­na­ble. O pro­hi­bida per als defen­sors dels drets dels ani­mals, aquells que quan baixa un sen­glar fins a la Bona­nova esta­rien dis­po­sats a ofe­rir-li cafè, copa i puro. Però jo crec que al drac no l'hauríem de matar, no per aques­tes raons, sinó perquè, sen­zi­lla­ment, la per­vivència d'un drac indica que encara és pos­si­ble la gesta; aque­lla gesta incon­creta però redemp­tora que ima­gi­nava Joan Sal­vat-Papas­seit. Pot­ser no cal que sigui una gesta heroica; pot­ser n'hi ha prou amb una gesta indi­vi­dual. És a dir, pot­ser n'hi ha prou amb seguir pen­sant que encara és pos­si­ble que un ciu­tadà es desviï de la seva ruta diària, o vital, i s'arris­qui a pren­dre una ini­ci­a­tiva que sig­ni­fi­qui, d'alguna manera, un bene­fici per a la comu­ni­tat. L'actual crisi econòmica i social ha posat en relleu la sor­presa de molts ciu­ta­dans, de molts de nosal­tres, en com­pro­var que ens tornàvem a tro­bar a la intempèrie; que la segu­re­tat ens havia tor­nat fet pas­sius i mesells. El cava­ller Sant Jordi va tenir els refle­xos d'ado­nar-se del que pas­sava al seu cos­tat. Va rec­ti­fi­car el seu rumb per tal d'intro­duir, en la seva vida, un epi­sodi de res­pon­sa­bi­li­tat indi­vi­dual i atzar. No matem el drac, si us plau. L'existència del drac ens obliga a com­ba­tre'l, i el gest ens desen­tu­meix els ossos i l'espe­rit.

Cata­lu­nya, a més, és un país de ple­beus, sense llotja reial en els tea­tres prin­ci­pals i amb més fàbri­ques que palaus en el seu his­to­rial. Pot­ser per això ens hem inven­tat el príncep Sant Jordi, perquè aquest per­so­natge, ni que sigui per una via més mitològica que real, ens ha pro­te­git, aquest sí, des de sem­pre; segons la lle­genda, dels del temps de Bor­rell II a qui va aju­dar a reco­brar Man­resa. Que Sant Jordi no mati el drac, no sigui cas que ens adormíssim.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.