Ens prenen per imbècils
A vegades penso que alguns polítics ens prenen, a la majoria de la gent, per imbècils, en el sentit estricte que descriu el diccionari. Ho penso quan exigeixen que els polítics acusats d'alguna cosa dimiteixin sense recordar que quan el qui ho demana va estar imputat no ho va fer. O quan acusen de corrupció els adversaris, sense recordar que en el seu partit n'hi ha uns quants, de corruptes (presumptes). Ja ho veuen, parlo del PP. Però és que aquell dia l'Alícia Sánchez-Camacho, a qui conec de fa temps i a qui tinc simpatia personal, es va passar de rosca dient que el president Mas té els dies comptats i que ja hauria d'haver plegat el dia de les eleccions. Caram, vaig pensar. Ja sé que el president i el seu partit volien majoria absoluta i es van quedar amb un pam de nas, però em fa l'efecte que van guanyar clarament les eleccions, molt per davant de la segona força política i, no cal dir-ho, del PP. La lectura que en faig, de les eleccions, és que si CiU va perdre escons va ser perquè molta gent no se'n va refiar en el tema del dret a decidir i va decantar-se per ERC com a partit crossa. Ara diuen les enquestes que no es publiquen que la crossa està al nivell de CiU, però el que queda clar és que una majoria del poble català és partidària del dret a decidir.
Si Mas hagués hagut de plegar, com sosté l'Alícia, on hauríem d'anar a buscar Rajoy, que, venint del poder, va perdre no una sinó dues eleccions? El president Mas va interpretar el crit que van fer molts catalans l'Onze de Setembre i va convocar eleccions. No van ser plebiscitàries, però la majoria de diputats estan a favor del dret a decidir. Doncs hauríem de fer-ho, de decidir. Però, és clar, això el PP tampoc no ho vol. No és legal, diuen. No ho permet la Constitució, insisteixen. La Constitució, que me la van refregar pels morros dissabte després d'insultar-me per haver parlat català i haver demanat que la suposada autoritat que m'ho reclamava fes el mateix. No tinc problema amb el castellà, a menys que me l'imposin. Però és clar, per fer un referèndum cal permís i, en canvi, si un alumne demana parlar en castellà, tota la classe s'ho ha d'empassar, diuen. Doncs miri, no, no em dóna la gana. Ni és de sentit comú, per més que ho digui la seva constitució, que no ho diu. I una lectura així sí que és d'imbècil, en el sentit del diccionari, és clar.
