I ARA QUÈ, URBANITA?
La pota d'una cabra
Desatenem coses vitals per embrancar-nos en projectes inútils que, quan ja és tard, demostren la seva futilesa
En un text fantàstic que publica en el catàleg de la seva nova exposició, L'alegria del salt –no us la perdeu a la Fundació Arranz Bravo, de l'Hospitalet, a tocar del Tecla Sala–, el pintor i poeta egarenc Xavier González Arnau recorda una anècdota de Gandhi. Durant el procés d'independència de l'Índia, un grup de polítics i personalitats va anar a visitar-lo mentre ell estava curant la pota d'una cabra. Davant la impaciència de l'emissari, que li reclamava la importància dels personatges, Gandhi se'l va mirar i va respondre: “Ara el més important és la pota d'aquesta cabra.” L'anècdota es podria traslladar a infinitat de moments de la nostra vida.
Sovint desatenem coses vitals –com la pota de la cabra– per embrancar-nos en projectes inútils, que a la llarga demostren la seva futilesa, quan ja es tard. No invertim el temps en amics, familiars o en cultivar-nos i, en canvi, el desaprofitem lamentablement en relacions socials i en contaminació televisiva, futbolística, etc. Mentre llegia aquests textos, un altre poeta de Terrassa, Eudald Puig, ha mort. Ara ja serà impossible intercanviar idees i fer-la petar tranquil·lament una tarda de primavera. És com si una allau de silenci hagués substituït la incapacitat per veure la gent que ens importa i estimem.
Escassa repercussió publica van tenir els llibres de l'Eudald, i escassa repercussió ha tingut la seva mort. Mentre s'idolatren i s'intenten construir mites, la realitat demostra novament com som. Em diu el Xavier que van enterrar l'Eudald amb una estelada. Ell era, però, patriota d'una altra causa: la poesia.
