Política de pactes

Segons alguns his­to­ri­a­dors, el pac­tisme és una tendència cata­lana que va començar en plena edat mit­jana i que ser­veix per a aque­lles pràcti­ques polítiques que ten­dei­xen al pacte entre dues o més parts enfron­ta­des. Amb el temps, a la política cata­lana hem vist pac­tes de tots colors. Pac­tes natu­rals pro­vi­nents de l'esquerra i de menys natu­rals com ara algu­nes coa­li­ci­ons entre par­tits de dre­tes i d'esquer­res. Pac­tes entre cata­la­nis­tes i espa­nyo­lis­tes. Pac­tes de con­veniència als ajun­ta­ments, etc. És un país on qual­se­vol pacte ha estat pos­si­ble. N'hi ha hagut de molt cars i de molt barats.

Ara al Par­la­ment hi ha el pacte d'esta­bi­li­tat entre CiU i ERC. Que té sen­tit per defen­sar les pre­ten­si­ons de l'estat propi encara que ideològica­ment la distància entre les dues for­ma­ci­ons polítiques és nota­ble. Fet que es pot com­pro­var amb el retard a l'hora d'apro­var con­jun­ta­ment el pres­su­post del 2013 i en alguns temes soci­als de l'agenda diària.

Històrica­ment, el català és pac­tista de mena. En el redac­tat de la Cons­ti­tució espa­nyola, els polítics cata­lans ele­gits ho van pac­tar quasi tot com també es va pac­tar el pri­mer Esta­tut de Sau i es va inten­tar pac­tar el segon, mal­grat que no va agra­dar i va pas­sar pel ribot del Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Ara mateix a la política cata­lana hi ha tur­bulències i el pacte polític no s'acaba de veure enlloc. Hi ha dies que la sen­sació per la manca de pac­tes esta­bles és la d'estar prop d'una tren­ca­dissa i de noves elec­ci­ons. N'hi ha d'altres que reneix l'espe­rit de pacte i s'aca­ben amb el res­pir de “qui dia passa any empeny”.

Des de fa mesos el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Artur Mas, ha fet diver­ses cri­des a la uni­tat i que reneixi la cul­tura del pacte per tirar enda­vant el somni sobirà.

Les inten­ci­ons gover­na­men­tals per fer pos­si­bles pac­tes han can­viat de for­mat i han pas­sat a dir-se cime­res. Dilluns de la set­mana vinent n'hi haurà una de solemne al Palau de la Gene­ra­li­tat amb els par­tits que donen suport al dret a deci­dir. A la cimera hi assis­ti­ran els soci­a­lis­tes que donen suport a la cele­bració d'una con­sulta sem­pre que sigui legal. La cimera del Palau de la Gene­ra­li­tat serà tota una exhi­bició que a Cata­lu­nya hi ha una clara majo­ria política en favor de l'auto­de­ter­mi­nació. Res nou que no s'hagi vist des de les elec­ci­ons del novem­bre i que sovint ha que­dat plas­mat en seu par­la­mentària. Una altra qüestió seria que hi haguera un pacte entre els par­tits assis­tents per tirar enda­vant el país.