Sortir fora

En el 3r Simposi d'Internacionalització, a Tortosa, professionals diversos, joves emprenedors i directius d'empreses petites i mitjanes, amb acadèmics, economistes i responsables de comerç exterior de la Generalitat, han parlat d'internacionalització, com a oportunitat, necessitat i normalitat. El 2012, l'exportació del Principat s'enfilà fins als 58.293 milions d'euros, segons dades d'Acc1ó, xifra que significa el 26,2% de tot l'Estat i que, juntament amb la del País Valencià i les Balears, s'acosta al 40%. En el marc de la Unió Europea, les vendes a l'exterior situen Catalunya en el vuitè lloc, rere Suècia, just al davant d'Alemanya. L'empresa catalana està, doncs, cada cop més internacionalitzada, i l'any passat exportaren 45.937 empreses catalanes, de les quals 13.801 ho fan regularment. El 46% del que ven Catalunya va a la resta de l'Estat espanyol (sobretot als territoris de l'antiga Corona d'Aragó) i el 54% a la resta del món: el 17,2 a França, l'11,5 a Alemanya, el 8,1 a Itàlia, el 5,7 a Portugal, el 5 a Suïssa, el 2,9 als Estats Units, etc. Així, el 62% del mercat català és un mercat de proximitat, europeu, i les vendes fora de la UE representen el 38%. Hi ha un comportament positiu de la manufactura i la indústria, en general, però també del sector serveis.

La internacionalització és una de les claus fonamentals de la competitivitat de la nostra economia i cada cop hi ha més empreses catalanes amb activitat a l'exterior, amb delegacions comercials en altres països i fins i tot centres de producció amb capital català, a molta distància d'aquí. Però hi ha dèficits evidents: el de coneixement d'idiomes, sobretot l'anglès, és molt alarmant i limita el marge de maniobra. Del total d'empreses existents el 2007 i que ara ja han desaparegut, el 96% no estaven internacionalitzades... Sortir fora no sols és ja avui indispensable, sinó que comporta també bona reputació i solidesa de marca, permet aprofitar les oportunitats arreu i obliga a renovar i adaptar permanentment el negoci. Altrament, decreix el prestigi de marca i es redueixen les potencialitats pròpies de cada empresa, perquè en no diversificar riscos no es produeix increment de facturació. Renovar-se o morir, doncs. I avui la internacionalització és un component essencial de la renovació. El 98% del mercat mundial se situa fora d'Espanya, motiu pel qual ens queda molt camí per recórrer perquè el mercat de Catalunya és ja tot el món. El pitjor que li pot passar a una economia és que depengui d'un sol mercat, perquè si aquest falla, per motius molt diversos, també polítics, l'economia nacional s'enfonsa. Per això és una gran notícia la progressiva internacionalització de la nostra economia, la diversificació i ampliació de mercats i la pèrdua de dependència en els fluxos comercials, durant massa temps en règim de monopoli pel que fa al mercat espanyol, que ens continua interessant molt, però ja no com a únic mercat per als nostres productes.

Alhora, Catalunya és atractiva per a la inversió estrangera i moltes empreses japoneses i americanes hi concentren bona part de la seva presència a Europa. I el turisme és també una dada positiva, sobretot perquè es manté constant i no perd pes, però especialitzar-nos només o sobretot en turisme fóra un error gravíssim, com il·lustren molt bé aquí les dades de les Balears o, ja en un altre context, les Canàries. Passada la febre de la construcció, fóra un suïcidi no situar en una posició destacada allò que, durant tant de temps, ha garantit el nostre desenvolupament creixent en tots els àmbits: la indústria. Hem d'exportar, doncs, molts més productes industrials, hem d'apostar novament per la industrialització i el personal qualificat, tècnicament preparat i amb coneixement d'idiomes. Al cap i a la fi, foren la indústria i la cultura industrial les que ens singularitzaren com a poble i ens obriren les portes a la modernitat.