L'elecció dels docents

Cal que ens con­gra­tu­lem que s'hagi obert el debat sobre el pro­ce­di­ment per a l'elecció del pro­fes­so­rat –almenys d'una part– per cobrir llocs docents als cen­tres edu­ca­tius públics de Cata­lu­nya. La pre­sen­tació de la pro­posta del Depar­ta­ment d'Ense­nya­ment sobre el pro­jecte de decret de plan­ti­lles i pro­visió de llocs docents als cen­tres públics, que desen­vo­lupa prin­ci­pis de la LEC, ha gene­rat ja les pri­me­res reac­ci­ons a favor i en con­tra d'alguns dels seus con­tin­guts. Les prin­ci­pals reticències s'han cen­trat en l'aspecte que les direc­ci­ons puguin esco­llir fins al 50% dels docents en funció d'un per­fil que s'adeqüi a les neces­si­tats i carac­terísti­ques dels pro­jec­tes de cen­tre. Així, algu­nes crítiques es foca­lit­zen en el mateix prin­cipi: un lloc de tre­ball públic no pot depen­dre de la volun­tat d'una per­sona (el direc­tor); unes altres, més mati­sa­des, posen l'accent en qüesti­ons de pro­ce­di­ment que puguin aca­bar afa­vo­rint, en alguns casos, deci­si­ons d'una certa arbi­tra­ri­e­tat a l'hora d'esco­llir entre deter­mi­nats can­di­dats.

En el marc de l'auto­no­mia de cen­tres en què ens situa la LEC, els pro­jec­tes de cada cen­tre i el seu lide­ratge ope­ra­tiu en mans de les direc­ci­ons resul­ten un ele­ment essen­cial. Evi­dent­ment, aquest marc d'auto­no­mia s'ha de com­ple­men­tar amb un efec­tiu i trans­pa­rent pro­ce­di­ment de ren­dició de comp­tes. I tot aquest sis­tema només pot fun­ci­o­nar ade­qua­da­ment si par­teix d'un prin­cipi bàsic de con­fiança mútua. Aquesta con­fiança també s'ha d'ator­gar a les direc­ci­ons dels cen­tres com­pro­me­ses a por­tar a terme un pro­jecte de direcció específic. Si adme­tem això, és de sen­tit comú que qui hagi de lide­rar el pro­jecte pugui inter­ve­nir, pri­mer, en la for­mu­lació d'una part dels per­fils docents que millor s'escai­guin per por­tar a terme aquest pro­jecte i, segon, pugui esco­llir els can­di­dats més ido­nis per ocu­par aquests per­fils.

Cal dir que la direcció dels cen­tres públics no necessària­ment ha de ser exer­cida sota un patró exclu­si­va­ment uni­per­so­nal, també es pot assu­mir a par­tir d'un model de lide­ratge dis­tribuït, ja que els cen­tres dis­po­sen d'auto­no­mia per ins­tau­rar un con­sell de direcció. Aquells cen­tres que optin per ins­ti­tuir una direcció amb lide­ratge dis­tribuït redui­ran les sus­picàcies en relació amb l'esta­bli­ment dels per­fils de docència específica a cobrir, així com en el pro­ce­di­ment de l'elecció dels can­di­dats con­crets per ocu­par-los. Però, repe­tim-ho, el que real­ment ens cal és ins­tau­rar la con­fiança com a ele­ment ver­te­bra­dor del sis­tema.

Amb referència a les crítiques que ha sus­ci­tat la pro­posta de pro­ce­di­ment per al con­curs dels docents “específics” (aquells sus­cep­ti­bles de tenir un per­fil propi), con­si­de­rem que una alter­na­tiva seria l'esta­bli­ment d'acti­vi­tats que per­me­tes­sin a l'aspi­rant demos­trar en la pràctica les seves com­petències pro­fes­si­o­nals per exer­cir la docència con­creta que se li demana, és a dir, que pogués fer una classe o una inter­venció pràctica davant de l'alum­nat en què demostrés les seves habi­li­tats docents. Si les direc­ci­ons dels cen­tres pos­se­ei­xen actu­al­ment “la facul­tat d'obser­vació de la pràctica docent a l'aula”, el millor és que comen­cin a obser­var (jun­ta­ment amb altres mem­bres del tri­bu­nal selec­ci­o­na­dor) la docència quan encara s'esti­gui a temps d'accep­tar o no la idoneïtat d'un can­di­dat.

Ens hem d'anar acos­tu­mant que el canvi envers un model d'auto­no­mia de cen­tres com­porta una major cores­pon­sa­bi­lit­zació de tots els agents edu­ca­tius. I en aquest sen­tit, sens dubte, repre­senta una passa enda­vant el fet que en el procés de selecció d'una part del pro­fes­so­rat no sigui l'anti­gui­tat l'únic ele­ment relle­vant que es tin­gui en compte i sí, en canvi, es valo­rin altres aspec­tes que puguin garan­tir una major eficàcia i qua­li­tat de la docència reque­rida.