“Fa falta un motí a Europa”

No corren bons temps per a l'europeisme, cada cop més vist com el culpable de molts dels mals econòmics actuals per culpa d'una austeritat que ens ha dut a un atur desbocat. Hi ha un desencís creixent arreu vers el paper de la Unió Europea en la crisi, que s'ha traduït en la irrupció de moviments populistes, sovint antieuropeistes, que posen en perill el sistema tradicional de partits, i amb ell el projecte comú nascut ara fa 63 anys. Aquest és el diagnòstic que quatre eurodiputats catalans de quatre grups diferents –Santi Fisas (PP), del Partit Popular; Maria Badia (PSC), del Partit Socialista; Ramon Tremosa (CiU), del Partit Liberal, i Raül Romeva (ICV), dels Verds– van coincidir a fer ahir en una taula rodona amb motiu del Dia d'Europa, si bé cadascú amb els seus matisos. L'ecosocialista, així, aprofitava el marc del Museu Marítim de Barcelona per comparar la comunitat amb un vaixell “ple de vies d'aigua, amb un caos total en la comandància i una tripulació desanimada”. El convergent alertava de la “creixent fragmentació nord-sud”, i la socialista lamentava que la democràcia “s'ha allunyat de les institucions europees, que han caigut en mans dels governs dels estats”, en clara al·lusió a l'Alemanya d'Angela Merkel.

Si la direcció de les anàlisis era similar, una altra cosa és que coincidissin en les solucions. Fisas apostava per “democratitzar les institucions i acostar-les als ciutadans”, a través per exemple d'una assignatura europea a l'escola, o de la creació d'un govern comú, en part gràcies a llistes transversals entre diverses nacionalitats. “Per començar, Espanya hauria de ser una circumscripció única”, l'esmenava Tremosa –a França n'hi ha tretze, per exemple–, que constatava que la Unió “ha de decidir si va cap a més integració o més desintegració”, en al·lusió al referèndum britànic del 2016. Per Badia, la solució implica completar reformes bàsiques com ara la unió bancària, l'harmonització fiscal i la lluita contra paradisos fiscals, i receptava també formació i innovació. Romeva hi coincidia que és un “error” prioritzar l'equilibri dels comptes públics, ja que la vinculació del ciutadà amb Europa “dependrà de si té feina, i si hi percep un enfortiment democràtic”. “Aquí fa falta un motí, que la tripulació es planti i s'iniciï un procés constituent europeu”, reclamava l'ecosocialista.

Les eleccions del 25 de maig del 2014 són una oportunitat per redreçar el rumb d'un àmbit de decisió d'on provenen el 75% de les lleis espanyoles i catalanes, segons recordava Fisas, que tem tanmateix un “càstig” per als partits tradicionals, en forma d'abstenció i de vot a opcions populistes decebudes d'Europa. Badia, que no repetirà com a candidata, avisava que no s'enfronti els europeus, i recordava que els països que han sortit millor de la crisi “són els que han fet bona inversió pública”. Per Romeva, la UE ha de ser capaç de donar resposta al problema de l'atur, per la qual cosa aposta per “enfortir” l'única institució que es tria directament, el Parlament Europeu. Tremosa veu les eleccions europees “estimulants”, perquè allà “la democràcia sempre està per sobre de les lleis”, i hi troba “moltíssima comprensió com a espai de llibertat”. Ho deia en clara al·lusió al procés sobiranista, si bé no és partidari de “barrejar” la data de les eleccions europees amb la de la consulta catalana. Romeva ho tenia clar en aquest punt: “A Europa no hi tenim aliats, però tampoc enemics frontals; estem sols en el procés i, quan estigui fet, ja veurem la reacció, si bé la Unió sempre ha mostrat el seu pragmatisme en aquests afers.” “Mentrestant, la feina és nostra.”