Opinió

la CRÒNICA

En nom de Xirau

Lle­geixo que, a Figue­res, mem­bres de l'asso­ci­ació de veïns de la Marca de l'Ham han dei­xat de dis­tri­buir ali­ments entre la gent més neces­si­tada perquè no dis­po­sen d'un local des d'on fer-ho. Ja no poden seguir uti­lit­zant l'espai que els cedia gratuïtament un par­ti­cu­lar i no s'ente­nen amb l'Ajun­ta­ment per tro­bar una alter­na­tiva. Cada dijous recu­llen dona­ci­ons dels super­mer­cats i ho repar­tei­xen entre una tren­tena de famílies d'aquest barri humil i depri­mit on actu­al­ment diuen que hi ha un 40% d'atur i un 60% de població immi­grada. És una d'aques­tes postals de les misèries i les soli­da­ri­tats que ens deixa la crisi.

A la foto­gra­fia que il·lus­tra la notícia, José Luis Ruiz, pre­si­dent de l'asso­ci­ació de veïns, asse­nyala el cen­tre cívic Joa­quim Xirau, que és l'indret que ell i els seus rei­vin­di­quen com a base per fer la dis­tri­bució d'ali­ments. Només l'ocu­pa­rien, explica, dues hores cada dijous i no cal­dria emma­gat­ze­mar-hi res. L'Ajun­ta­ment, però, no ho con­si­dera tècni­ca­ment pos­si­ble. Què es pot adduir en aquests casos? Quan des de les instàncies supe­ri­ors s'invoca la tècnica com a raó defi­ni­tiva no cal insis­tir. Les invo­ca­ci­ons a la tècnica, com les que es fan a la ciència, la llei, la fe o l'eco­no­mia, són un pri­vi­legi dels poders que en paguen les minu­tes i les rèpli­ques no són fàcils.

Lluny d'aquests cer­cles, podem obser­var la rea­li­tat, però els sen­tits ens enga­nyen i encara que a vega­des, per exem­ple, juraríem que amb l'aus­te­ri­tat i el des­man­te­lla­ment del sec­tor públic seguim cavant la nos­tra pròpia tomba i encara que tot sem­bla indi­car que un parell d'hore­tes a la set­mana ocu­pant un local per lliu­rar pa, fruita o pata­tes a tres dese­nes de famílies, no hau­ria de tras­tor­nar el fun­ci­o­na­ment de cap cen­tre cívic, els tècnics tenen l'última paraula. Més enllà de l'apa­rent inca­pa­ci­tat de l'Ajun­ta­ment empor­danès per agrair i esti­mu­lar la tasca dels que pro­cu­ren posar una mica d'ordre al caos, el que negui­teja d'aquest epi­sodi és que el cen­tre cívic que tècni­ca­ment no pot ser el marc d'un gest soli­dari porti el nom de Joa­quim Xirau, el filòsof dels valors. És una llàstima que no es pugui dema­nar el parer d'aquest insigne pen­sa­dor català que va néixer a Figue­res el 1895 i va morir a l'exili mexicà el 1956. Xirau era mem­bre d'una gene­ració d'intel·lec­tu­als com­pro­me­sos en la lluita per la justícia social i la trans­for­mació de la seva soci­e­tat, una home de con­vic­ci­ons soci­a­lis­tes d'arrel huma­nista, influït per la Ins­ti­tución Libre de Enseñanza, que va ori­en­tar ideològica­ment la reforma pedagògica de la Segona República.

El filòsof de l'amor i del com­promís que asse­gu­rava que la vida només val la pena viure-la si es con­sa­gra a un ideal, a un valor pel qual llui­tar. En nom de Joa­quim Xirau, no és fàcil negar un local perquè uns indi­vi­dus que es nodrei­xen de cer­te­ses molt pro­pe­res a les seves, exer­cei­xin la soli­da­ri­tat amb els més cas­ti­gats per una crisi pro­fun­da­ment arre­lada en la injustícia. Ara bé, a Figue­res o a Brus­sel·les, esgri­mint infor­mes tècnics tot és pos­si­ble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.