Cinc anys sense en Tià

A la Llibreria 22, on si no?, es va presentar ahir el V Memorial Sebastià Salellas. En el diari hi trobaran els detalls, però ahir, assegut escoltant en Guillem i en Lluc, no vaig poder evitar tornar cinc anys enrere, quan vam descobrir que una persona vitalista, enèrgica, a la qual mai se li acabava el combustible, era vençuda per un punyeter virus hospitalari o el que fos que se'l va emportar inesperadament, com aquell qui diu d'un dia per l'altre. El memorial vol mantenir viva la figura del Salellas lluitador, inconformista, revolucionari, advocat de les causes pendents. La fundació que s'ha creat institucionalitza la feina, i el documental que es presentarà oficialment dimarts vinent, 28 de maig, dia de la mort de Sebastià Salellas, ens presentarà el personatge públic, l'home que patia per la sanitat i l'educació, i que culpava el capitalisme de tots els mals que se'ns anunciaven i que ara patim.

Però ahir vaig recordar en Tià. I jo em quedo amb aquell Tià cristià de base, advocat inconformista, home contradictori i sobretot amic dels seus amics. El Tià dels sopars dels dimecres de tants anys, amb la Tura, en Gaddafi (perdona, Vador), en Marc, en Carles, la Teia, la Sílvia... El pare Tià per un altre grup d'amics ferms. El Tià amb qui es podia discrepar de tantes coses, discutir acaloradament des de diversos punts de vista, però amb qui compartíem aquelles tres o quatre coses bàsiques que fan que sàpigues que ell sempre hi era quan calia i se'l necessitava. Un Tià orgullós dels seus fills i que patia per les injustícies de la vida. Un Tià tan contradictori com alguns el vulguin trobar, però que era per damunt de tot una molt bona persona, amic dels seus amics i un personatge que si no hagués existit se l'hauria d'haver inventat. El Tià advocat, el Tià creient, el Tià persona, que sabia disfrutar de les coses que li agradaven, que va viure intensament la vida des de tots els punts de vista. Quantes vegades, durant aquests cinc anys des que no hi és, hem acabat comentant: què en diria, en Tià, de tot això? Què faria en Tià? I me l'imagino amb els indignats, content del paper de la CUP però alertant del perill del seu èxit a les urnes, carregant contra bancs, banquers i polítics liberals, defensant causes pendents, criticant El Punt Avui des de l'estima a un fill, i fent la revolució a la seva manera. I sopant i rient amb els amics tot treballant per fer el món millor.