L'hora de la frustració

Per la lectura dels periòdics sembla que tot el país ha estat pendent del pacte del nou finançament autonòmic. Per un sector dels polítics el resultat és de total satisfacció i esmercen el temps contemplant les gràcies del nounat; per uns altres, en canvi, el final del procés no ha estat satisfactori i pronostiquen greus problemes per a la salut de l'espècimen. Mentrestant, faltada de recursos per a majors alegries, entre l'angoixa per la crisi econòmica i els acomiadaments, la majoria de la gent, aliena al tema, aprofita els diumenges per abocar-se a les platges que són de franc i completar la festa amb un menú compartit al xiringuito de rebaixes.

També segons la premsa, coincidint amb aquest moment d'exaltació pàtria, a les terres de l'Ebre es viu una situació de frustració col·lectiva que els polítics volen maquillar amb els seus discursos positius justificant sempre quan les coses les fan els seus. En definitiva això forma part del seu sou. La mateixa setmana han arribat tres notícies de tarja vermella. Primera: l'autovia d'Aragó al mar en arribar a Alcanyís seguirà per Morella fins a Vinaròs; segona: s'ha filtrat la informació que el Tribunal Constitucional d'Espanya anul·larà els articles de l'Estatut de Catalunya que fan esment a la substitució de les diputacions provincials per les vegueries; i, tercera: els treballs de descontaminació de l'embassament de Flix es retardaran almenys 18 mesos perquè no s'han fet els treballs previs per garantir la qualitat de les aigües en cas d'accident. El de l'autovia d'Aragó era previsible malgrat l'enrenou que van muntar els polítics i capdavanters socials. Des de fa mig segle es plantejaven dues sortides des d'Alcanyís a la Mediterrània: per Morella, al port de Vinaròs; o per Tortosa, al port dels Alfacs. Fa un parell d'anys, des de Reus, amb la conxorxa de l'alcalde de Gandesa, es va colar la proposta de fer-la passar per Falset fins a Tarragona; la gent del Baix Ebre va caure a la trampa de la falsa unitat provincial i davant del ministeri van aparèixer dues propostes: l'N-232 a Vinaròs o l'N-420 a Tarragona, amb un afegitó fins a la Ràpita. La batalla estava perduda i ni tan sols Tarragona ha fet res per reclamar-la, ja que per ells la sortida d'Aragó al seu port és des de Fraga i Lleida, per l'eix del Francolí. Pel que fa a la vegueria és el conte de mai no acabar; per la gent de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, és a dir, gairebé tothom a Catalunya, és una pura entelèquia que cal explicar-los una vegada i una altra, perquè malgrat tot no ho acaben d'entendre. La gent d'aquí ho té com la gran il·lusió, com l'independentisme ho és per a la minoria sobiranista, però cap partit s'ho acaba de prendre seriosament, ni la vegueria ni la independència. Per tant, si els poders de l'Estat ho anul·len, doncs no passa res, per més que els polítics, per allò del sou, s'escanyin dient que hi ha alternatives per arribar al mateix resultat. Qui serà capaç d'apostar per la província de Tortosa, que és la veritable alternativa vista des de Madrid? És clar que això és només d'aquesta setmana; darrere cuegen qüestions no resoltes com ara la desviació de l'eix de l'Ebre per fora de Tortosa, el traçat definitiu de l'autovia de la costa, els serveis ferroviaris i l'estació central de l'Aldea, i el llistat continuaria... Això sí, sembla que s'ha resolt el tema de fer les escales de la catedral però sense plaça; i algú comença a marejar la perdiu preguntant quin nom tindrà el nou hospital, que encara no té pressupost per ser construït i la Generalitat ja ha dit que no hi ha prou diners. La Generalitat, això sí, sempre alerta per solucionar els problemes, vol aprovar amb urgència la modificació del pla territorial que preveu substituir el tren que ara arriba directament a Tortosa des de Barcelona i València per un tramvia fins a l'estació de l'Aldea. Ningú s'ha preguntat mai si el problema real d'aquest territori no són els seus capdavanters?