Opinió

Són faves comptades

La mala llet de Síria

Aviat no hi quedarà res ni ningú, en aquest país

Ni pa, ni aigua ni molt menys la llet fresca que dóna nom a Alep, la segona ciu­tat de Síria. Aviat no hi que­darà res ni ningú, en aquest país d'on han fugit més d'un milió i mig de per­so­nes i uns cen­te­nars de milers més hi han per­dut la vida, el nom­bre exacte està per deter­mi­nar. Veient la poca volun­tat de solu­ci­o­nar-ho d'allò que se'n diu la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal–els EUA, Rússia i la UE–, em ve al cap una petita reflexió. Alep, en àrab halab, vol dir llet fresca, ho vaig saber després de lle­gir-me els die­ta­ris del pare Bona­ven­tura Ubach per escriure l'Arqueòleg. Ubach va arri­bar a la capi­tal comer­cial de Síria ara fa noranta anys i el que va veure és tan dife­rent del que ens arriba cada dia d'aque­lles ciu­tats que ara no se'n sabria ave­nir. I més encara quan, segons la Bíblia, el paradís ter­re­nal és en aquest punt. Alep neix entre el riu Eufra­tes i no gaire lluny del Tigris, a mig camí de Bàssora i Bag­dad, indrets que fa anys també eren para­disíacs i més pro­pis dels esce­na­ris de Les mil i una nits que no pas del ras­tre deso­la­dor de les guer­res que s'hi lliu­ren. Gràcies a una casu­a­li­tat, a Alep el pare Ubach va enten­dre una mica més la llen­gua i la cul­tura àrabs. Cada matí, sota la fines­tra de la seva cam­bra, hi havia un pido­laire cec que taral·lejava una cançó. Ubach va pre­gun­tar al seu amfi­trió, l'arque­bisbe Tap­puni, per aquell cap­taire. “Li diuen al-bas­sir”, va res­pon­dre l'arque­bisbe. Ubach es va sor­pren­dre perquè al-bas­sir vol dir el que hi veu. “Pre­ci­sa­ment per això, en àrab, –li va expli­car Tap­puni– quan es pateix alguna desgràcia o es té alguna malal­tia, es fan ser­vir parau­les que fan referència just al con­trari del que sig­ni­fica. Hi ha una creença que diu que pot­ser així aques­tes desgràcies des­a­pa­rei­xe­ran.” És igual que la paraula cara­vana, en àrab qafila, que vol dir la que torna. Perquè aquest és el desig dels fami­li­ars i amics dels que van en aquesta cara­vana, que volen que tor­nin com més aviat millor. Tant de bo que repe­tim molt el nom d'Alep, la llet fresca, no només perquè n'hi torni a haver i en abundància, com abans, sinó perquè serà senyal que la vida ha tor­nat a recu­pe­rar el pols i les aigües del riu Eufra­tes ja no bai­xa­ran tenyi­des de sang. Tot és qüestió de volun­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.