I ARA QUÈ, URBANITA?
Elogi de la moderació
L'estat del benestar ha estat un eufemisme per desconnectar consciències
El títol no és meu, sinó manllevat d'una conferència que Tzvetan Todorov va fer l'any passat al CCCB dins el cicle Virtut. La tesi del pensador contenia la paradoxa que la llibertat individual, en nom de la qual es rebutja qualsevol intervenció de l'Estat, és obstaculitzada per la llibertat sense restriccions concedida al mercat i a les empreses. Quan es refereix a empreses no ho diu en relació amb el teixit de petits supervivents que amb abnegació sostenen les restes de la societat, sinó sobre aquestes multinacionals que tenen les portes obertes de bat a bat per fer el que els doni la gana: entrar i sortir, tancar amb beneficis, no regir-se per cap norma ètica ni per cap mena de fidelitat al territori.
La desfeta econòmica ha comportat l'eliminació de molts drets col·lectius, que alguns han volgut anomenar estat del benestar, tot i que a mi sempre m'ha semblat un eufemisme i un pal·liatiu per desconnectar consciències. En comparació amb les revoltes socials que han fet esclatar el descontentament en molts països del Tercer Món i a Grècia i Turquia, aquí som víctimes d'un fenomen pitjor: el conformisme. El país té escassa experiència revolucionària i qualsevol intent va ser sufocat amb urgència. Franco va evitar nous intents a través d'una repressió genocida i oferint millores com ara la Seguretat Social. Calia desactivar els lluitadors que no es conformaven amb condicions misèrrimes ni amb una esperança de vida de quaranta anys a les barriades obreres. Ara uns nous oportunistes tenen al cap tornar a estadis medievals, repercutint en una classe mitjana que ha estat el resultat del treball i les millores. Algú els frenarà?
