Opinió

LA GALERIA

Puig Pujades

Puig Pujades va ser un intel·lectual influent

Diven­dres al Museu del Joguet va ser pre­sen­tat el lli­bre d'Anna Tei­xi­dor que posa a l'abast del lec­tor cor­rent la per­so­na­li­tat de Josep Puig Puja­des, el tema de la seva tesi doc­to­ral. Dels pre­sen­ta­dors, Jaume Gui­lla­met diu mirant Alfons Romero que aquest tre­ball l'havíem d'haver fet nosal­tres, Mero; però, afe­geix, que millor que l'hagi fet l'Anna perquè per­tany a la següent gene­ració i això con­ce­deix més pers­pec­tiva i rebaixa passió. Perquè, segueix Gui­lla­met, nosal­tres vam començar a saber alguna cosa de Puig escol­tant les con­ver­ses, per força dis­cre­tes –mit­ges parau­les, indi­cis, sobre­en­te­sos–, dels que espe­ra­ven que arribés el diari a la botiga de Ramon Canet. Enric Pujol denun­cia l'oblit i la ignorància amb què els empor­da­ne­sos i el país en gene­ral han man­tin­gut i man­te­nen el figue­renc amb més dimensió política, cul­tu­ral i social que ha produït la comarca en el segle XX. Aca­bat l'acte, Edu­ard Puig Vay­reda lamenta que el volum no es ven­gui a les lli­bre­ries perquè la part de pos­si­bles lec­tors que no han vin­gut no sabran que la Fun­dació Josep Irla el regala (info@​irla.​cat o 935 677 864) i que els interes­sats el reben gratuïtament. Josep Huguet emmarca el cas Puig Puja­des amb el con­ti­nu­isme polític, accep­tat de grat o per força, que enllaça el 1975 amb avui; és a dir que, a diferència de qual­se­vol estat pro­per, la falta de rup­tura i de con­demna moral del fran­quisme han man­tin­gut enter­rats durant aquests quasi qua­ranta anys per­so­nes i fets, deci­sius per conèixer-nos.

Política­ment Puig Puja­des va encapçalar el trànsit del repu­bli­ca­nisme fede­ral empor­danès vuit­cen­tista, de referència franca i lle­ial espa­nyola, cap a un nou­cen­tisme diguem-ne més fede­ral o, en tot cas, més cata­la­nista. Perquè Puig, com em va fer veure l'his­to­ri­a­dor Josep Colls durant la llarga i ani­mada post­pre­sen­tació del lli­bre, al prin­cipi havia figu­rat a la can­di­da­tura d'Ale­jan­dro Ler­roux, el Ler­roux a qui rega­la­ren el títol de bat­xi­lle­rat a l'Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner perquè, m'afe­geix Manolo Moreno, hi tenia amics, pro­fes­sors de la corda repu­bli­ca­no­ra­di­cal. Puig Puja­des amb la ploma fou un homme de let­tres, que en diuen a la seva pàtria intel·lec­tual, i fou com un home del Renai­xe­ment per l'interès radial que pro­jectà a la cul­tura. Va ser un intel·lec­tual influ­ent a través de con­ferències, arti­cles i periòdics que fundà i dirigí –i man­tingué–; novel·lista, poeta, dra­ma­turg, biògraf i memo­ri­a­lista; des­co­bri­dor de talents, com ara Dalí, i col·lec­ci­o­nista d'art, és a dir mece­nes: i també va ser empre­so­nat l'octu­bre de 1934 i exi­liat el 1939.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.