Opinió

Educar és acompanyar

Tothom necessita ser acompanyat en el seu procés educatiu

Un dels fac­tors que cor­re­la­ci­o­nen més clara­ment amb l'èxit edu­ca­tiu és el suport per­so­na­lit­zat rebut per l'alumne al llarg de la seva esco­la­ri­tat i, és clar, la qua­li­tat d'aquest suport. Tot­hom neces­sita amb més o menys inten­si­tat ser acom­pa­nyat en el seu procés edu­ca­tiu. Un acom­pa­nya­ment basat en el suport, l'escolta, el res­tar ama­tent, l'ofe­ri­ment d'escalf afec­tiu i emo­ci­o­nal, la trans­missió de con­fiança i d'ajut sense judi­car, etcètera. Aquesta tasca d'acom­pa­nya­ment qua­li­ta­tiu cons­ti­tu­eix un ele­ment cab­dal per edu­car des del res­pecte a l'auto­no­mia de cadascú i, al mateix temps, des de la inten­ci­o­na­li­tat en l'ofe­ri­ment de models ade­quats de com­por­ta­ments i valors.

Per això edu­car hau­ria de ser sinònim d'acom­pa­nyar, tant en l'accés al conei­xe­ment com en la cons­trucció del propi pro­jecte vital. Aquest acom­pa­nya­ment edu­ca­tiu s'ha de pro­duir prin­ci­pal­ment en el si de la família però també ha de ser un ele­ment cab­dal a l'escola, el lleure, l'esport, les rela­ci­ons soci­als, etcètera. Allà on hi hagi inten­ci­o­na­li­tat edu­ca­tiva un fac­tor per al seu èxit –per la seva eficàcia– serà sens dubte una pla­ni­fi­cació acu­rada de l'acom­pa­nya­ment edu­ca­tiu. En aquest sen­tit caldrà saber ori­en­tar, tuto­rit­zar, mos­trar refe­rents, asse­nya­lar opci­ons pos­si­bles i, sobre­tot, gene­rar auto­con­fiança.

En la vida fami­liar la majo­ria de les acci­ons que es pro­du­ei­xen tenen un ves­sant edu­ca­tiu i per això cal una acti­tud per­ma­nent­ment activa d'acom­pa­nya­ment. Si sem­pre és així, en temps d'estiu i de vacan­ces, on el con­tacte entre els dife­rents mem­bres de la família pot ser més intens i gra­ti­fi­cant, podem fer de l'acom­pa­nya­ment una acti­tud més pre­sent, més relle­vant, més subs­tan­cial. Podem con­ver­tir aquest temps en un excel·lent espai per escol­tar els fills, per obser­var-los, per estar-hi a prop, per ofe­rir-los-hi dis­po­ni­bi­li­tat, ajuda, con­sell, con­versa, ori­en­tació o, sim­ple­ment, presència i accep­tació. I qui se sent acom­pa­nyat de veri­tat mos­tra con­fiança, segu­re­tat, esta­bi­li­tat emo­ci­o­nal... En defi­ni­tiva, s'impregna de l'auto­es­tima que neces­si­tarà després a l'escola i en altres ins­ti­tu­ci­ons i, també, amb la resta de per­so­nes amb qui es rela­ci­oni. Sabrà que podrà enfron­tar-se als rep­tes que la vida li anirà pre­sen­tant des del con­ven­ci­ment que no es tro­barà sol perquè la seva experiència haurà estat d'acom­pa­nya­ment i no pas de soli­tud.

L'acom­pa­nya­ment esco­lar haurà de pren­dre forma des del ferm propòsit de con­ver­tir l'ori­en­tació edu­ca­tiva en l'eix fona­men­tal del propi pro­jecte de cen­tre. És a dir, que allò que impregna de manera trans­ver­sal tot el currículum és, alhora, el mateix que dóna sen­tit tant a la funció docent com tuto­rial de cada mes­tre o pro­fes­sor, de cada equip docent i cada equip de direcció. Ori­en­tar, tuto­rit­zar, acom­pa­nyar cadas­cun dels alum­nes i cada grup d'alum­nes, no és cap com­promís que s'exer­ceixi des de la indi­vi­du­a­li­tat sinó des de l'assumpció cores­pon­sa­ble de sen­tir-se mem­bre actiu d'una deter­mi­nada comu­ni­tat esco­lar.

Tant de bo que, més enllà dels àmbits edu­ca­tius de la família, l'escola i altres ins­ti­tu­ci­ons edu­ca­ti­ves que tenen cura d'infants i joves, l'acom­pa­nya­ment edu­ca­tiu tingués con­tinuïtat en la resta d'ins­ti­tu­ci­ons i col·lec­tius amb els quals ens rela­ci­o­nem com adults. Tan fona­men­tal és que un infant o jove no se senti sol en la seva infan­tesa i ado­lescència, com un adult davant de deter­mi­nats períodes de tran­si­ci­ons vitals, de deci­si­ons impor­tants, de neces­si­tats diver­ses... Una soci­e­tat que aspiri –tota ella– a ser edu­ca­dora, és a dir, a influir de forma edu­ca­tiva en els seus ciu­ta­dans a par­tir d'uns valors i com­por­ta­ments de civi­li­tat, no pot obviar la tasca d'acom­pa­nya­ment edu­ca­tiu que tot­hom mereix de dis­po­sar al llarg del seu peri­ple vital. Evi­tar que les per­so­nes se sen­tin soles hau­ria de ser el prin­ci­pal objec­tiu d'una família, una escola, una ciu­tat i un país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.