Opinió

Sopars d'estiu

Mai no s'ha fet prou esforç polític per intentar contrarestar els problemes que ocasiona aquesta gran macrocefàlia a Catalunya

L'estiu és un moment de repòs, de parèntesi, de rela­xació. I igual que la pluja d'estels per Sant Llo­renç arri­ben els sopars d'estiu. Són moments en què es pot par­lar amb calma i sense les pres­ses que imposa la feina quo­ti­di­ana durant la resta de l'any. Són, doncs, reu­ni­ons agra­da­bles al vol­tant d'una taula que s'allar­guen fins a la mati­nada i on es ten­deix a arre­glar el món o a des­ar­re­glar-lo encara més segons com es miri. Un clàssic d'aquests sopars és la con­tra­po­sició Bar­ce­lona –resta del país. Aquest any ha revi­fat amb força en veure que ja amb prou fei­nes que­den pla­ces a Bar­ce­lona i a gran part de l'àrea metro­po­li­tana per par­ti­ci­par en la cadena humana con­vo­cada per l'11 de Setem­bre, men­tre costa més de cobrir bona part del nord i el sud del país. Con­clusió freqüent: els bar­ce­lo­nins són incapaços de fer l'esforç d'anar a comar­ques –excepte si és de vacan­ces–, men­tre els habi­tants de comar­ques sí que van sovint a les con­cen­tra­ci­ons que es con­vo­quen a Bar­ce­lona.

De fet, la dis­tri­bució ter­ri­to­rial de la població és una d'aque­lles herències històriques sobre les quals caldrà medi­tar però que són difícil­ment rever­si­bles i pot­ser tam­poc és con­ve­ni­ent. La dis­tri­bució de la població a Cata­lu­nya es carac­te­ritza per una gran macro­cefàlia: el Bar­ce­lonès, el Baix Llo­bre­gat, el Maresme i els dos Vallès, con­cen­tra­ven a començament d'aquest any prop de les dues ter­cers parts de la població i hi arri­ba­ven gai­rebé al 70% si hi adjun­tem el Gar­raf i el Bages. Les cinc pri­me­res comar­ques repre­sen­ten el 8% de la superfície del país i suma­des les altres dues hom arriba al 12%. S'obser­ven a més tres peti­tes macro­cefàlies molt menys acu­sa­des al vol­tant del Tar­ra­gonès, del Gironès i del Segrià.

Aquesta desi­gual dis­tri­bució de la població con­di­ci­ona els equi­li­bris ter­ri­to­ri­als, les acti­tuds i les polítiques. Cer­ta­ment tot Cata­lu­nya no és Bar­ce­lona i l'àrea metro­po­li­tana, però sense aquesta tam­poc no s'entén ben bé què és Cata­lu­nya. I, en tot cas, mai no s'ha fet prou esforç polític per inten­tar con­tra­res­tar els pro­ble­mes que oca­si­ona aquesta gran macro­cefàlia, ni per inten­tar tro­bar un equi­li­bri ter­ri­to­rial eficaç i sos­te­ni­ble. Un exem­ple d'aquest des­in­terès és que, mal­grat que tant l'Esta­tut de 1979 com el del 2006 esta­blei­xen que “el sis­tema elec­to­ral és de repre­sen­tació pro­por­ci­o­nal i ha d'asse­gu­rar la repre­sen­tació ade­quada de totes les zones del ter­ri­tori de Cata­lu­nya” (Esta­tut de 1979 i de 2006, arti­cle 56.2), en 34 anys no ha estat pos­si­ble acor­dar quina és “la repre­sen­tació ade­quada” entre població i ter­ri­tori i, per tant, les elec­ci­ons seguei­xen regint-se per la llei espa­nyola, cosa que no suc­ce­eix en altres comu­ni­tats que han ela­bo­rat les seves pròpies lleis elec­to­rals.

Bar­ce­lona és, sens dubte, una marca que cal apro­fi­tar inter­na­ci­o­nal­ment, però és també la capi­tal de Cata­lu­nya i, com altres capi­tals que con­cen­tren el poder polític i el món cul­tu­ral, té una tendència al cen­tra­lisme. Aquesta serà una de les qüesti­ons que, més enllà de les rela­xa­des refle­xi­ons dels sopars d'estiu o de les bro­mes entre resi­dents i esti­ue­jants, caldrà abor­dar quan Bar­ce­lona esde­vin­gui capi­tal no d'una auto­no­mia sinó d'un estat. Avui mateix ja hi ha prou eines per garan­tir que tots ens sen­tim ciu­ta­dans d'un mateix país que, amb l'acció política, intenta com­pen­sar els dese­qui­li­bris here­tats del pas­sat. I òbvi­a­ment no es tracta d'acon­se­guir allò que és impos­si­ble (rever­tir els flu­xos de població i del tei­xit pro­duc­tiu) sinó d'inten­tar que tot­hom –inde­pen­dent­ment d'on vis­qui– cre­gui que aquest és un país en què val la pena viure perquè se sent, alhora, jus­ta­ment repre­sen­tat en les seves ins­ti­tu­ci­ons i jus­ta­ment com­pen­sat en la dis­tri­bució de la riquesa, les infra­es­truc­tu­res, les opor­tu­ni­tats pro­duc­ti­ves i d'ocu­pació i els ser­veis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.