Opinió

L'estat de la comunicació

La invasió de canals espanyols passa d'una proporció de 3 a 1 del 2011 al 4 a 1 de l'any passat

Sabem que els sec­tors de la comu­ni­cació i de l'audi­o­vi­sual viuen hores bai­xes. No són per desgràcia els únics que han d'afron­tar reduc­ci­ons dràsti­ques de pres­su­post i de plan­ti­lles, i que han d'aban­do­nar pro­jec­tes de futur o d'expansió i sovint sim­ple­ment han de tan­car. Però el fet de com­par­tir els efec­tes de la crisi amb molts altres àmbits no explica res dels pecu­li­ars dra­mes que viuen els dia­ris, els mit­jans audi­o­vi­su­als, els mit­jans locals, els seus empre­sa­ris i els seus pro­fes­si­o­nals.

Per això resulta molt oportú el balanç de l'estat de la comu­ni­cació a Cata­lu­nya que s'acaba de pre­sen­tar, coor­di­nat per l'Ins­ti­tut de la Comu­ni­cació (InCom) de la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona. Amb el títol Informe de la Comu­ni­cació a Cata­lu­nya 2011-2012, en versió paper i electrònica, un extens equip de trenta autors de les dife­rents uni­ver­si­tats cata­la­nes ofe­rei­xen un diagnòstic sec­to­rial força com­plet de com s'ha acar­nis­sat aquest bienni negre en cada un dels sub­sec­tors de la comu­ni­cació, sobre­tot en els més tra­di­ci­o­nals. L'informe és el setè de la sèrie bien­nal amb què l'InCom ajuda des del 2000 a fer la crònica de la gran trans­for­mació ope­rada en el món de la comu­ni­cació sobre­tot per l'eclosió d'inter­net i els seus des­ple­ga­ments (com la WWW i l'entorn 2.0).

L'Informe té el mèrit d'afron­tar el que podríem ano­me­nar l'estat crític de la comu­ni­cació a Cata­lu­nya en el moment pre­sent. I crític en dos sen­tits. Pri­mer, en la mos­tració d'unes dinàmiques que poden ser letals per a molts dels àmbits que havien asse­gu­rat el dina­misme del tei­xit comu­ni­ca­tiu català (mit­jans locals, revis­tes cul­tu­rals, pro­duc­ci­ons audi­o­vi­su­als, retrans­mis­si­ons popu­lars, etcètera). I segon, crític sobre­tot per apor­tar evidències del llarg camí (polític, econòmic, pro­fes­si­o­nal) que li falta recórrer a Cata­lu­nya per asso­lir els estàndards òptims d'un sis­tema de comu­ni­cació propi, potent i sos­te­ni­ble.

Cada un dels estu­dis sobre la situ­ació de cada mitjà, sub­sec­tor o aspecte trans­ver­sal (com els grups de comu­ni­cació o la llen­gua) merei­xe­ria un comen­tari par­ti­cu­lar. Per exem­ple, en la premsa diària, es cons­tata que mal­grat la crisi pro­funda del model periodístic, són escas­ses les ini­ci­a­ti­ves (tipus mur digi­tal) per bus­car noves vies de negoci. En tele­visió, es rea­firma el lide­ratge de TV3, amb una audiència diària acu­mu­lada del 46,7, tot i les reta­lla­des apli­ca­des. Però resulta pre­o­cu­pant la invasió de canals espa­nyols amb una pro­porció que passa del 3 a 1 del 2011 al 4 a 1 de l'any pas­sat. En el cas del cinema, la reducció de pro­duc­ci­ons i d'aju­des públi­ques abo­cava gran part dels sub­sec­tors cata­lans a l'atur forçós o a la fallida. Pel que fa als grups de comu­ni­cació més impor­tants amb acti­vi­tat a Cata­lu­nya, la dependència estruc­tu­ral en relació als grups espa­nyols o amb interes­sos al con­junt del mer­cat espa­nyol queda ben docu­men­tada.

Aquest retrat dinàmic de l'estat de la comu­ni­cació a Cata­lu­nya sus­cita seri­o­sos inter­ro­gants sobre el rol d'un sec­tor clara­ment deter­mi­nant en relació a l'impuls (o a la resistència més o menys hos­til) al procés de tran­sició naci­o­nal cata­lana i en la for­mació de cli­mes d'opinió favo­ra­bles o no. Com posa de mani­fest l'Informe, no sols la majo­ria de dades dis­po­ni­bles per al diagnòstic solen ser d'àmbit espa­nyol: la rea­li­tat mos­tra fins a quin punt l'estruc­tu­ració del sec­tor de la comu­ni­cació a Cata­lu­nya, en l'oferta i en el con­sum, és àmpli­a­ment sub­sidiària del sis­tema espa­nyol.

La pre­gunta de futur salta a la vista: què pas­sa­ria en el supòsit d'una Cata­lu­nya sobi­rana, quan cada sub­sec­tor de la comu­ni­cació s'hagi de plan­te­jar la seva via­bi­li­tat econòmica? Els amics de l'InCom tenen per davant una tasca apas­si­o­nant: pen­sar el pròxim informe (2013-2014) no tant com una nova edició de l'estat de la comu­ni­cació a Cata­lu­nya, sinó com la comu­ni­cació en un Estat nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.