Opinió

Enlluernats per l'emprenedoria

Hi ha bones idees que,
si les absolutitzem, generen problemes

Ara s'ha posat de moda lloar tota pro­posta docent d'empre­ne­do­ria. Espero que vostè no em pengi llu­fes de descrèdit pel fet de cri­ti­car tendències domi­nants, perquè penso que, en l'àmbit de la for­mació d'ado­les­cents, no és la solució màgica. Aquesta supo­sada pana­cea pot esde­ve­nir veri­nosa si no es ges­ti­ona acu­ra­da­ment. Cap medi­cina és bona per a tot­hom: men­tre que gua­reix alguns, si s'admi­nistrés de manera indis­cri­mi­nada mal­me­tria la salut de molts. Cer­tes fal·leres edu­ca­ti­ves enllu­er­nen, però poden fer més mal que bé.

Sent uns dies a Mallorca, he relle­git la con­ferència de Yong Zhao, al Macba: Edu­car la cre­a­ti­vi­tat i l'empre­ne­do­ria en un món glo­ba­lit­zat (debats.cat). Els la reco­mano: posa en dubte les pro­ves PISA com a “patró d'or” de l'edu­cació; denun­cia l'estan­dar­dit­zació i altres dis­ba­rats que, només fal­ta­ria!, el pobrissó Wert inclou a la seva mala­gua­nyada reforma. Zhao con­clou amb una pre­gunta: “¿Com asse­gu­rar-se que es poten­cia el talent [...], es res­pecta la diferència, es pro­te­geix la curi­o­si­tat, es fomenta l'interès, es pro­mou la cre­a­ti­vi­tat i es cul­tiva l'espe­rit empre­ne­dor per fer front a les neces­si­tats d'una soci­e­tat glo­ba­lit­zada?” Jo tinc una solució: bons docents i millors famílies! I menys enco­ti­llar l'ense­nya­ment. N'estem farts d'il·lumi­nats, que volen fer “cur­ri­cu­lar”, coer­ci­ti­va­ment per a tots, el que han lle­git el dia abans. Recordo només algu­nes experiències: qua­li­fi­car l'alum­nat amb un “pro­gressa ade­qua­da­ment” no diu quasi res; haver venut milers de Net­bo­oks no ha produït cap mira­cle excepte el dels ingres­sos per a Tos­hiba; i ara, a veure què pas­sarà amb “l'apre­nen­tatge basat en pro­ble­mes” (PBL), peda­go­gia cen­trada en l'alumne però que prové d'un món aliè al de les nos­tres aules. Renoi!: com ens ullprèn fer jugues­ques amb l'alum­nat.

L'edu­cació és per­so­nal, d'humans, i és arris­cat dis­se­nyar-la tan­cats en un des­pat­xet a via Augusta o des d'un ICE uni­ver­si­tari qual­se­vol (i menys encara des de Madrid): reque­reix prudència i seny. Ara en tenim aquest nou cas: això de l'empre­ne­do­ria ha fet embo­gir alguns. Per ara, és una matèria opta­tiva (Decret 51/2012) però se'n parla com si fos la fina­li­tat i “el cri­teri de vali­dació” de tot el sis­tema: “cal fer empre­ne­dors!”, cri­den!

Faig tres breus con­si­de­ra­ci­ons: (a) se'n pot treure pro­fit: fa poc vaig ani­mar alguns bons alum­nes a par­ti­ci­par al Fòrum Impulsa (Girona), unes ses­si­ons majo­ritària­ment en anglès, amb cen­te­nars de joves trem­pats, on esta­bli­ren conei­xença de per­so­nes d'èxit i de molt bones pràcti­ques. Un dels pro­mo­tors, Josep Laga­res, a qui admiro, en va publi­car aquí mateix (21/6/2013) un interes­sant arti­cle: cal que el jovent superi la por d'empren­dre, con­ver­tint-los en agents de canvi. Enguany han inten­tat unir el com­promís amb l'acció, i així s'ha con­fe­git un nou con­cepte: “com­pro­moure's”. Però no n'hi ha pas prou: a part de l'eficàcia mediàtica, només arri­ben a una elit esco­llida. Ales­ho­res, (b) on són els perills? L'empre­ne­do­ria no és una pomada màgica per resol­dre dèficits edu­ca­tius. I cal saber-ho: no enga­nyem la gent. Hi ha bones idees (els “modes de pro­ducció” de Marx o “el poder de l'incons­ci­ent” de Freud) que, si les abso­lu­tit­zem, en lloc de resol­dre difi­cul­tats, gene­ren pro­ble­mes. L'ele­ment cre­a­tiu i empre­ne­dor és posi­tiu, però com per fer-ne “una assig­na­tura”? Au, vinga!

Final­ment, (c) no és pas quin­ca­lla, que encisa un momen­tet i prou: té vàlua en si mateixa, però com a acti­tud. Les eines i els tarannàs han de ser trans­ver­sals, pre­sents a totes les àrees de conei­xe­ment, res­pec­tant les àrees cur­ri­cu­lars pròpies: ciències, lite­ra­tura, matemàtiques..., els con­tin­guts! Com­ple­mentària­ment, cal for­mar joves endreçats, cre­a­tius, humils, com­pe­tents en informàtica i expressió, empàtics..., i empre­ne­dors, però no fem assig­na­tu­res ni “emplas­tres màgics” per a qual­se­vol idea que ens vin­gui al cap. No tro­ben?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.