Opinió

Tram 1?

L'11-S, seré just al Tram 1, perquè el riu Sénia no és cap frontera

Sóc d'aquells que diem “xiquet” i “enguany” i “nal­tros” i “val­tros”, com tot­hom al Camp de Tar­ra­gona, mots que, com d'altres, són habi­tu­als al País Valencià o a les Bale­ars, però no a Bar­ce­lona. Cam­brils és el dar­rer poble lito­ral on es parla català ori­en­tal i Vinaròs o Beni­carló, sem­pre, des de la infan­tesa, han per­tan­gut al meu uni­vers de referències més pro­per, més que d'altres indrets de la Cata­lu­nya Vella. Sen­tir català occi­den­tal, de les Ter­res de l'Ebre o valencià, forma part de la quo­ti­di­a­ni­tat de la gent del Camp. Recordo quan, ja fa molts anys, s'establí al poble un xicot mallorquí que, superada la nove­tat de la fonètica per manca de cos­tum, aviat fou un de més entre la gent de la platja. Sento, com si fos ara, el meu oncle pes­ca­dor expli­cant que, quan ana­ven a vela i pas­sa­ven dies fora de casa, arri­ba­ven fins a Mallorca. I no deu­ria anar més enllà dels catorze anys quan afir­mava con­vençut que, en matèria de fut­bol, jo era del Barça, el Mallorca i el València, tots alhora. Vaig des­co­brir molt aviat Rovira i Vir­gili i en vaig que­dar fas­ci­nat, tot par­lant dels Països Cata­lans. I Joan Fus­ter i el seu Qüestió de noms, entre altres joies tro­ba­des a la lli­bre­ria d'en Joan Balles­ter. Ja a la facul­tat, no m'ho vaig pen­sar dos cops a l'hora d'inte­grar-me al clan­destí PSAN, quan vaig veure'n un car­tell amb el mapa de la nació sen­cera.

Vaig tenir la sort d'apren­dre molt de Jordi Car­bo­nell, lla­vors direc­tor de la Gran Enci­clopèdia Cata­lana, la pri­mera gran obra cul­tu­ral de rigor on, de Per­pinyà a Ala­cant, tot l'espai humà i geogràfic era trac­tat com una uni­tat d'anàlisi, amb un plan­te­ja­ment inequívoca­ment naci­o­nal i modern. I, ja més tard, vaig tre­ba­llar amb Max Cah­ner, sobre­tot a l'UCE. Vaig conèixer Vicent Ven­tura, Pere Ver­da­guer, Josep M. Llom­part, Eli­seu Cli­ment, Miquel Mayol i tot un cara­mull de noms poste­ri­ors que van anar enri­quint i diver­si­fi­cant la meva visió del país sen­cer. I, sense haver-lo cone­gut mai, em vaig plan­tar a València, un dia d'hivern, a l'enter­ra­ment de M. Sanc­his Guar­ner. Em veig a Dénia, als comitès cen­trals del PSAN, a Per­pinyà amb la gent de l'Esquerra Cata­lana dels Tre­ba­lla­dors, a Cas­telló de la Plana, com­me­mo­rant-ne les Nor­mes, a Eivissa per la fun­dació de l'ENE i en altres oca­si­ons, a Por­re­res, en cons­ti­tuir-s'hi la Fede­ració d'Esquerra Naci­o­na­lista de les Illes Bale­ars, a Menorca amb en J.F. Lòpez Casas­no­vas, amb en Paulí Fon­toba a Cala­ceit i a Alcoi amb Antoni Miró. En fer les llis­tes de Naci­o­na­lis­tes d'Esquerra vaig encar­re­gar-me per­so­nal­ment d'inte­grar a cada can­di­da­tura del Prin­ci­pat algun can­di­dat valencià o balear. Tinc pre­sent el dia que, a Andorra, on vam posar la seu de la Fun­dació Ins­ti­tut Ramon Llull, vam ser-hi, per pri­mer cop, repre­sen­tants de tots els punts car­di­nals de la nos­tra cul­tura. Amb el pas dels anys he fet con­ferències i par­ti­ci­pat en ini­ci­a­ti­ves cul­tu­rals i polítiques per tota aquesta pàtria allar­gas­sada i avui hi tinc amis­tats que estimo i que admiro per la tasca tenaç que hi duen a terme, sovint remant con­tra el vent i amb un gran oblit per part del Prin­ci­pat.

No sóc tan ingenu per no ado­nar-me dels errors come­sos, de la visió prin­ci­pa­ti­nocèntrica de la naci­o­na­li­tat, del des­co­nei­xe­ment gene­ra­lit­zat de la nos­tra rea­li­tat mútua, de com l'estat autonòmic ha estat un ins­tru­ment eficaç de divergència i sepa­ració, i les inver­si­ons públi­ques un fac­tor d'acos­ta­ment a Madrid, amb infra­es­truc­tu­res, i d'allu­nya­ment entre el País Valencià i Cata­lu­nya, on amb inconsciència col·lec­tiva sem­bla no afec­tar-nos el setge acar­nis­sat a la llen­gua que es pro­du­eix fora del Prin­ci­pat. Cons­tato la manca de comu­ni­cació inter­di­a­lec­tal pao­rosa que patim i la ine­xistència d'un veri­ta­ble mer­cat cul­tu­ral català. Però con­ti­nuo tre­ba­llant per un futur com­par­tit, naci­o­nal i lliure, perquè tenim els matei­xos interes­sos, els matei­xos pro­ble­mes i podem tenir les matei­xes solu­ci­ons. Per això, perquè som un sol poble, l'Onze de Setem­bre seré just al Tram 1, perquè el riu Sénia no és cap fron­tera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.