Opinió

La voluntat de ser lliures

La Via Catalana
de l'11 de setembre serà una manifestació
de dignitat

Gai­rebé tot­hom és cons­ci­ent que Cata­lu­nya està vivint un procés d'una importància sense pre­ce­dents. Es dis­posa de nom­bro­ses expres­si­ons per deno­mi­nar-lo: “inde­pendència”, “exer­cici del dret a deci­dir”, “cons­ti­tuir un estat nou a Europa”, i tan­tes altres. Amb les pri­me­res n'hi hau­ria prou, les altres són purs eufe­mis­mes. Cata­lu­nya, després de tres-cents anys d'annexió a l'Estat espa­nyol, mani­festa la seva volun­tat de posar fi a aquesta situ­ació i vol recu­pe­rar la seva sobi­ra­nia. Cap esde­ve­ni­ment no sor­geix del no-res Tots tenen un ante­ce­dent i tots en són d'esde­ve­ni­ments poste­ri­ors. La història és una llarga cadena d'esde­ve­ni­ments. L'anhel de lli­ber­tat de Cata­lu­nya no ha nas­cut ara. Ja el teníem abans de l'11 de setem­bre de 1714. Deia Pallach: un home no és lliure si el seu poble és esclau, i deia Ramon Trias Far­gas: ser català és la volun­tat de ser lliure. Les dues afir­ma­ci­ons es refe­rei­xen a Cata­lu­nya en clau de lli­ber­tat. La lli­ber­tat és el bé més pre­uat tant de l'home com de la col·lec­ti­vi­tat, per això quan es parla de dret humans, el pri­mer és el dret a ser lliure.

Entre els esde­ve­ni­ments clau hi figu­ren les grans decla­ra­ci­ons i les grans pro­cla­ma­ci­ons de drets i d'una manera molt espe­cial la Decla­ració d'Inde­pendència de les colònies ame­ri­ca­nes i la Decla­ració dels Drets de l'Home i del Ciu­tadà de la Revo­lució Fran­cesa. Els Drets Humans, les seves defi­ni­ci­ons i garan­ties han expe­ri­men­tat un gran impuls amb el feno­men de la inter­na­ci­o­na­lit­zació que sor­geix amb les dues guer­res mun­di­als. Durant la pri­mera, el pre­si­dent dels Estats Units, Woo­drow Wil­son, pro­cla­mava els seus catorze punts rela­tius al dret a l'auto­de­ter­mi­nació del pobles, i en aca­bar la segona, a San Fran­cisco, els repre­sen­tants de 51 països (en l'actu­a­li­tat 192 mem­bres) varen fun­dar l'Orga­nit­zació de les Naci­ons Uni­des, l'ONU, el text fun­da­ci­o­nal de la qual és la carta en què es fixen les fina­li­tats, entre les quals des­taca la de desen­vo­lu­par entre les naci­ons rela­ci­ons ami­cals fona­men­ta­des en el res­pecte del prin­cipi d'igual­tat dels drets dels pobles i del seu dret de dis­po­sar d'ells matei­xos

És de la ini­ci­a­tiva de les Naci­ons Uni­des que prové la Decla­ració Uni­ver­sal de Drets Humans de 1948, la qual cons­ti­tu­eix el pri­mer, cro­nològica­ment par­lant, text inter­na­ci­o­nal sobre la pro­tecció dels drets de l'home, i té una importància excep­ci­o­nal, en refe­rir-se explícita­ment a allò que s'ano­mena dret a la resistència dient: “Atès que és essen­cial que els drets humans siguin pro­te­gits per un règim de dret, a fi que l'home no sigui com­pel·lit, com a últim recurs, a la revolta con­tra la tira­nia i l'opressió.”

En el procés que estem vivint és impor­tant tenir pre­sent el paràgraf ini­cial del preàmbul de la decla­ració, en què es diu que “el reco­nei­xe­ment de la dig­ni­tat i dels drets iguals de tots els mem­bres de la família humana és el fona­ment de la lli­ber­tat, la justícia i la pau al món”. L'ésser humà és lliure i ha estat creat perquè es desen­vo­lupi lliu­re­ment amb els altres homes, amb capa­ci­tat de deci­dir i d'actuar de manera res­pon­sa­ble, i l'home neces­sita aquesta dig­ni­tat per ser lliure. La dig­ni­tat de la per­sona és la pri­mera i bàsica de les referències. Només serem lliu­res si som dig­nes. I la dig­ni­tat només s'obté deci­dint lliu­re­ment el nos­tre futur, indi­vi­dual i col·lec­tiu.

Si els pro­ces­sos de la història no sor­gei­xen del no-res, tam­poc no sor­gei­xen aïllats. Coin­ci­dei­xen amb altres pro­ces­sos. El nos­tre procés, afir­ma­tiu de la dig­ni­tat dels cata­lans, coin­ci­deix amb un angoi­xant procés d'ensor­ra­ment de l'Estat espa­nyol, el qual ja s'havia ini­ciat amb ante­ri­o­ri­tat a 1714. Aquell imperi en el qual no es ponia mai el sol ha arri­bat a la fi del cicle. Cata­lu­nya es dis­posa a començar-ne un de nou, amb lli­ber­tat i amb res­pecte a totes les naci­ons, a la comu­ni­tat de les quals té la volun­tat d'incor­po­rar-se. En la història apa­rei­xen casos d'acce­le­ració. I en aquest moment els dos pro­ces­sos es tro­ben en fase d'acce­le­ració. La Via Cata­lana cap a la Inde­pendència que es for­marà l'11 de setem­bre serà una mani­fes­tació de dig­ni­tat, i de res­pon­sa­bi­li­tat històrica, evi­den­ciarà al món la volun­tat dels cata­lans d'asso­lir la inde­pendència. Si volem, la tenim a l'abast. Només ens cal estar units. Tant és que hi anem amb un eslògan o un altre. Ningú de nosal­tres no haurà de dei­xar d'actuar d'acord amb les seves ide­o­lo­gies. Cata­lu­nya és una nació i una nació no pot exis­tir sense homes lliu­res. És per això que no és una qüestió d'ide­o­lo­gies. Hi caben totes. És una qüestió de naci­o­na­li­tat. Cata­lu­nya és la pàtria de la lli­ber­tat. Si l'home indi­vi­dual és lliure, també ho és la suma dels homes que for­men la nació i cre­uen en la immensa força de la lli­ber­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.