El meu poble

Jo visc en un poble. D'altres viuen en una ciu­tat i d'altres, a mig del bosc. I tots, vis­quem on vis­quem, tenim en comú un sen­ti­ment de per­ti­nença a un ter­ri­tori domèstic, aquell ter­ri­tori en el qual ens agrada repo­sar, pas­se­jar, tro­bar els amics, edu­car els fills o gua­nyar-nos-hi la vida. Qual­se­vol d'aquests motius, d'altres de ben dife­rents o tots alhora, aca­ben con­fi­gu­rant el nos­tre par­ti­cu­lar pai­satge vital que no can­viaríem per cap dels edul­co­rats pai­sat­ges ide­a­lit­zats per TV3. Vull dir amb això que el nos­tre uni­vers sem­pre té arrels locals i que es tracta d'arrels pro­fun­des que menen com­ple­xos i com­pren­si­bles sen­ti­ments d'iden­ti­tat. I com que hi ha qui –ciu­tadà del món– afirma que res que es basi en sen­ti­ments pot ser con­si­de­rat prou sòlid per bas­tir ide­o­lo­gies ni pro­jec­tes, diré que res és més ferm ni més sòlid que una par­tida de nai­xe­ment o un cer­ti­fi­cat d'empa­dro­na­ment. Es pre­gun­ta­ran a què ve ara aquesta reflexió sobre la iden­ti­tat local. Doncs ve a tomb d'una qüestió apa­rent­ment tan poc sen­si­ble com el finançament dels ajun­ta­ments, aques­tes cor­po­ra­ci­ons locals que reben les engru­nes for­mi­gue­res de la picos­sada de diners públics que vol­ten arreu i que es tras­pas­sen d'una admi­nis­tració a una altra amb gran pom­po­si­tat i des­per­ten tan­tes pas­si­ons naci­o­nals. Ep! Que aquests diners són els meus, i els de vostès! I esta­ria bé –seria el més just– que nosal­tres, que vivim en pobles i ciu­tats que tenen nom i habi­tants de carn i ossos veiéssim com els nos­tres impos­tos es des­ti­nen també a millo­rar el lloc on vivim. Sí, és veri­tat, ja n'hi arri­ben. Però després que els alcal­des facin veri­ta­bles pro­ces­sons de penitència i recar­go­lats tràmits burocràtics davant de les admi­nis­tra­ci­ons supe­ri­ors per aca­bar obte­nint uns diners que en rea­li­tat han sor­tit de les llars dels seus pro­pis muni­ci­pis. És per això que no com­par­teixo ni l'ale­gria per l'acord de finançament autonòmic ni les rei­vin­di­ca­ci­ons de con­cert econòmic perquè en qual­se­vol d'aquests casos els meus diners seguei­xen sense arri­bar al meu poble amb prou mesura.