La columna
Trobar el to del discurs
El secret de l'èxit de Luther King i Joan XXIII
Diuen els experts en comunicació oral que el secret de l'èxit d'un discurs rau en la capacitat de l'orador per encertar el to adequat al públic i a la circumstància. El to és el regulador entre el llenguatge i la situació i, quan el llenguatge no s'adiu amb la situació, falla el to. I si falla el to, falla tot, perquè el missatge no arriba als destinataris, per molt bones que siguin les idees i ben triades que siguin les paraules.
Darrerament s'ha commemorat el cinquantenari de dos discursos memorables: el de Martin Luther King a Washington el 22 d'agost del 1963 i el de Joan XXIII a Roma la nit de l'11 d'octubre del 1962, conegut com “el discurs de la lluna”. Tots dos han esdevingut històrics per haver trobat el to que corresponia.
Mentre llegia el text impecable que havia preparat amb tanta cura, King va adonar-se que alguna cosa fallava i que les seves paraules no connectaven del tot amb la multitud congregada al National Mall. Llavors va deixar el paper i va encetar la impressionant lletania del “I have a dream” amb un doll de desitjos i d'auguris de ressonàncies profètiques que la seva veu magnètica convertia en una cançó corejada pels oients. Encara avui és impossible escoltar-ne la gravació sense sentir el calfred de l'emoció més pura. Això succeeix igualment amb l'audició de les paraules del papa Joan. No estava previst que parlés, aquella nit, però quan la marxa de torxes va envair la plaça de Sant Pere va sortir a la finestra per improvisar unes paraules d'un contingut elemental: “Fe, esperança, caritat, amor a Déu i als homes, pau...” Però ho va fer amb una veu d'una tendresa enorme, amb la veu d'un “fratello diventato padre”, cofoi de veure reunits en una festa tots els fills: “Tornando a casa, date una carezza a i vostri bambini...”
L'únic orador capaç de connectar amb el públic és el que connecta prèviament amb ell mateix i es mostra sincerament tal com és. Mark Twain deia que es necessitaven tres setmanes per fer un bon discurs improvisat. De fet, allò que realment es necessita per trobar el to adequat és tota una vida (d'això els nostres presumptes líders n'haurien de prendre nota).
