Opinió

‘The Catalan Way'

Ja s'ha transformat en sinònim, a àmbit internacional, de lluita pacífica però sòlida i convençuda

Ens tro­bem immer­sos en l'allau de notícies i comen­ta­ris dels mit­jans de comu­ni­cació sobre el procés històric que estem vivint i tinc la sen­sació que ens és impos­si­ble des­triar el gra de la palla. Jo acos­tumo a dir i a escriure que ni ens hauríem de dei­xar influir pels comen­ta­ris dels que neguen la democràcia, perquè ten­dei­xen a exa­ge­rar les difi­cul­tats, ni dels que, enar­dits per l'escletxa que a hores d'ara ja s'ha trans­for­mat en esvo­ranc de llum, ten­dei­xen i ten­dim a mini­mit­zar-les. La veri­tat és que estem vivint uns temps apas­si­o­nants, en els quals res és clar però tot és pos­si­ble i que el més valuós que tenim és la manera en què se suc­ce­ei­xen els fets, si més no de la nos­tra banda.

Em refe­reixo al ‘Cata­lan Way' que ja s'ha trans­for­mat en sinònim, a àmbit inter­na­ci­o­nal, de lluita pacífica però sòlida i con­vençuda, de tolerància (he escol­tat molts comen­ta­ris aquests dar­rers dies de gent que votarà sí a un nou estat i que al mateix temps diu que farà el pos­si­ble perquè aquest nou país sigui còmode i aco­lli­dor per als que han votat no) i de l'opti­misme i l'espe­rança del que sap que de sobte té la pos­si­bi­li­tat d'un nou començament.

La fins ara res­posta al ‘Cata­lan Way' és inad­mis­si­ble i con­dem­na­ble en una democràcia. Agres­si­ons vio­len­tes com les de Blan­querna, pro­pos­tes de bom­bar­de­jos, decla­ra­ci­ons san­guinàries com les del líder d'Aliança Naci­o­nal (no s'escin­dirà cap ter­ri­tori sense que hi hagi sang), o esments a la inter­venció de l'auto­no­mia com les de l'exmi­nis­tre i alcalde de Sara­gossa, el soci­a­lista Belloch, no es poden tole­rar. És veri­tat que si a més a més els ama­nim amb els símils d'afu­se­lla­ments a britànics a Gibral­tar de l'ins­ti­tut de secundària a Osca (aplau­dit per pares i pro­fes­sors pre­sents) o amb fires de para­fernàlia fran­quista i nazi en una escola pública de la comu­ni­tat de Madrid, el món es veurà obli­gat a donar suport o a la caverna més obs­cura, o a l'opti­misme i l'espe­rança expres­sada de manera cívica, pacífica i democràtica. Perquè no ho obli­dem, fins ara el que dema­nem és el dret a votar. La cam­pa­nya pel sí o pel no encara no ha començat!

Tam­poc pen­sem que aquests fets siguin l'expressió del sen­ti­ment gene­ral espa­nyol, ni de bon tros. Tot i que no he vist cap con­demna for­mal a cap mitjà de comu­ni­cació de l'Estat (també se'm podria haver esca­pat), en el cas del col·legi del poble de la comu­ni­tat de Madrid, els pri­mers xocats eren els pares que van expres­sar, almenys alguns, la seva con­demna davant de les càmeres de tele­visió. Una mos­tra del que dic és també la carta d'Edu­ardo Almeida, un estu­di­ant canari resi­dent a Cata­lu­nya, al diari El País, titu­lada La meva experiència a Cata­lu­nya, on des­men­teix de manera con­tun­dent que la gent de fora que ha vin­gut a viure i tre­ba­llar a casa nos­tra és mal­trac­tada si no parla en català o si no com­par­teix els ide­als dels cata­lans, ima­gino que es refe­reix als ide­als sobi­ra­nis­tes. No dei­xem que els per­ju­di­cis infec­tin la nos­tra ment, diu, par­lem sabent de què par­lem i demano també que no esti­guem dis­po­sats a accep­tar l'opinió d'uns com un dogma indis­cu­ti­ble, perquè pot ser que ens n'arri­bem a pene­dir, com ha pas­sat a molta gent. I acaba dient: Cata­lu­nya, ets lliure!

El Pre­si­dent Mas deia la set­mana pas­sada al Cer­cle d'Eco­no­mia que tenim un dèficit de pen­sa­ment i un excés d'imme­di­a­tesa. Jo afe­gi­ria que molt espe­ci­al­ment tenim dèficit de pen­sa­ment a llarg ter­mini (a curt pot­ser en tenim una mica massa) i que sense dei­xar de res­pon­dre als rep­tes que se'ns plan­te­gen cada dia, per no dir a cada hora, hem d'estar pre­pa­rats per donar una res­posta intel·ligent als pit­jors pre­sa­gis, perquè cada vegada és més clar que algú els té a l'agenda. Això sí, sense obli­dar que el que ens fa més forts és el Cata­lan Way.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.